Oscar David e Gaetano Ciuffo, cobertina de sa rivista "Sardegna!"

Sa literadura in italianu

Mescamente in su segundu Otighentos e in sa prima metade de su Noighentos, a prus de s’ufitzialidade polìtica, s’italianu s’imponet comente limba primàrgia de sa cultura. S’ispagnolu est oramai un’ammentu de paga dura, su sardu torrat in segus, mancari chi apat produidu una literadura sua, òperas e òmines chi teniant una modernidade desemplada che a Dessanai e Mereu.
Mescamente in su segundu Otighentos e in sa prima metade de su Noighentos, a prus de s’ufitzialidade polìtica, s’italianu s’imponet comente limba primàrgia de sa cultura. S’ispagnolu est oramai un’ammentu de paga dura, su sardu torrat in segus, mancari chi apat produidu una literadura sua, òperas e òmines chi teniant una modernidade de non crèere che a Pascale Dessanai e Pepinu Mereu. S’ismànniat sa casta de sos intelletuales sardos chi impitant mescamente s’italianu finas si, in una prima fase, manìgiant galu su sardu. S’iscola s’isterret, s’imprenta s’ispàinat, s’impreu pùblicu s’afòrtigat e totu custu faghet a manera de formare una casta mesana cun interessos chi nche colant sas làcanas regionales. S’Istadu imbiat in Sardigna insignantes, funtzionàrios, dirigentes “de su continente” contribuende a difùndere sa limba de su poderiu. S’ispàinant revistas de cultura literària pro su prus italiana e sunt publicados libros cun tradutziones, in italianu, finas de òperas internatzionales mannas.Chie iscriet in Sardigna tenet su bramore de èssere lèghidu finas addae de su mare. Acò su sèberu a favore de s’italianu, sèberu chi non si podiat istransire, ca gasi l’at chertu s’istoria de cussa època. Enricu Costa, Bustianu Satta, Gràtzia Deledda otenent resurtos de primore. Ma finas àteros intelletuales comente Otone Bacaredda, Sarbadore Farina, Stanis Manca, Rafaele Garzia, Càrolu Brundo sunt annoditados in su primu Noighentos. Fintzas sa limba sarda sighit sa modernidade, pro more de Max Leopold Wagner, s’istudiosu chi l’at a fàghere a connòschere a totu su mundu.