Sa cultura sarda a s'iscansada

Una borta fatu su Rennu de Itàlia, sa Sardigna si nch' acùrtziat galu de prus a su coro de sa cultura italiana. Su de àere leadu parte a s'unificatzione pro fàghere custa natzione noa aiat cajonadu in s'ìsula unu faghe•faghe briosu, ma aiat bogadu a campu finas sa debilesa de sas istruturas suas, dae su puntu de bista sòtziu-econòmicu.
Una borta fatu su Rennu de Itàlia, sa Sardigna si nch' acùrtziat galu de prus a su coro de sa cultura italiana. Su de àere leadu parte a s'unificatzione pro fàghere custa natzione noa aiat cajonadu in s'ìsula unu faghe•faghe briosu, ma aiat bogadu a campu finas sa debilesa de sas istruturas suas, dae su puntu de bista sòtziu-econòmicu.
Sa privatizatzione de sos terrinos (connòschida mègius comente "legge delle chiudende") si fiat mudada in faina manna de discriminatzione sotziale chi aiat impoberadu galu de prus su pòpulu. Sa tassas artas, sa polìtica protetzionìstica chi aiat favorèssidu su Nord industriale de Itàlia, sa colonizatzione de sas minieras, s'ausèntzia de trasportos internos e esternos, sa poberesa de sos sartos aiant cajonadu una bida semper matanosa. Imbetzes, su de apartènnere a unu istadu unitàriu fiat de profetu. A manera particulare, s'iscola elementare aiat cumentzadu a si difùndere e sa literadura fiat inghitzende a èssere patrimòniu de totus, a bellu a bellu ma sena lu pòdere istransire. Fiat minimadu s'alfabetismu, e s'italianu fiat divènnidu una limba connòschida, pagu prus o mancu male comente podiant, e si fiat isparghinada finas in su pòpulu. Pro custu, in s'ìsula sa modernidade andat a manu tenta cun custa limba, mentras su sardu punnat a torrare in segus, finas si galu est sa limba de sa majoria de sa gente. Iscritores medas de giudu aiant impreadu sa limba ufitziale de S'Itàlia de sas natziones.