Ùrtimas propostas de sa literadura

Sa domo editora casteddaja Condaghes inàugurat in su 2000 una cannaca noa de libros iscritos totus in sardu. Si mutit "Paberiles" e divenit deretu s'atrativa prus manna pro chie bolet publicare in sardu.
Sa domo editora casteddaja Condaghes inàugurat in su 2000 una cannaca noa de libros iscritos totus in sardu. Si mutit "Paberiles" e divenit deretu s'atrativa prus manna pro chie bolet publicare in sardu. Su nùmene prus de importu est su de Frantziscu Màsala chi pùblicat "Sa limba est s'istoria de su mundu", ma si ponent in lughe fintzas autores betzos e noos de sa prosa iscrita in sardu.
Si podent sinnalare Pàula Alcioni e Antoni Maria Pala (Addia, 2004), Marina Danese (Corte Soliana, 2001), Gonàriu Carta Broca (Sa sedda de sa passalitorta, 2004), Nanni Falconi (Su cuadorzu, 2002, e Sa Gianna tancada, 2005), Sebestianu Mùrgia (S'arte de sos laribiancos, 2003), Bissente Mura (Su deus isculzu, 2002).

In prus sunt istadas publicadas òperas de Frantziscu Carlini, Ignàtziu Lecca, Giusepe Tirotto e torradas a publicare sas de Màriu Puddu, Albinu Pau e de àteros. Sa punna crara est cudda de creare un'"humus" literàriu chi potzat favorèssere sa nàschida de òperas de importu pro sa literadura "in limba". Sa domo editora nugoresa Papiros, a pustis de una filera de tradutziones bene assortadas de libros pro pitzinnos, at publicadu in su 2002 fintzas su romanzu "noir" in limba sarda de Gianfrancu Pintore "Nurai", contu resèssidu bene de ispias e de mortes in sa Sardigna de custos ùrtimos annos. Pro su chi pertocat sa sagìstica si sinnalat s'operatzione atrivida de sa Cuec de Casteddu chi aiat publicadu in su 1996 "Sa chistione mondiali de s'energhia" de Pedru Pàulu Mura.

Sorte bona e manna at tentu, dae s'essida, su sàgiu de Pàulu Pillonca "Chent'annos, Cantadores a lughe 'e luna", inchesta subra s'istòria e sas chistiones de primitia chi pertocant sa poesia orale in limba sarda, cun sas testimonias de sos cantadores prus famados e cun unu "corpus" ricu de testos.