Prosa

Est unu tempus ditzosu pro su romanzu e sa prosa in sardu. Mancat petzi su cunsideru de sos mèdios de comunicatzione massivos, chi oe sunt prus interessados a sa produtzione in italianu, forsis ca mancat s'atinu de su caràtere plurilìngue de sa literadura sarda.
Est unu tempus ditzosu pro su romanzu e sa prosa in sardu. Mancat petzi su cunsideru de sos mèdios de comunicatzione massivos, chi oe sunt prus interessados a sa produtzione in italianu, forsis ca mancat s'atinu de su caràtere plurilìngue de sa literadura sarda.
Sa chirca acadèmica e iscientìfica at giai apostivigadu unos cantos puntos firmos pro sa crìtica de sa literadura cuntemporànea "in limba", e semper de prus si bident sos iscritores sardos in sas àulas de sos ateneos sardos a contare su mundu e s'universu issoro.

Sas istòrias de sa literadura regionale non mancant, e difatis fintzas foras dae sas làcanas de s'ìsula si cumentzat a leare atinu de s'esistèntzia de una literadura “in limba”. Moende dae sas primas prosas literàrias curtzas de su Prèmiu Otieri si lompet manu manu a su contu "Arricheteddu" (1978) de Giùliu Angioni, a sos romanzos "S'arvore de sos tzinesos" (1982) e "Mastru Taras" (1991) de Larentu Pusceddu, a "Sos Sinnos" de Mialinu Pira. Lùghida est s'òpera de Antoni Cossu, chi at publicadu in su 1984 "Mannigos de Memoria", imbetzes "Alivertu" de Màriu Puddu est de su 1986.

In su 1987 Benvenutu Lobina pùblicat "Po cantu Biddanoa" e Albinu Pau iscriet in su 1988 "Sas gamas de Istelai". Frantziscu Màsala faghet imprentare su romanzu suo "S'Istoria" in su 1989 e in su matessi annu Gianfrancu Pintore pùblicat su primu romanzu de fantascièntzia in limba sarda: "Su Zogu". In su 1992 essit "Sas andalas de su tempus" de Giuanne Piga.

In sos ùrtimos annos crèschent sos romanzos de calidade bona, sas publicatziones de sàgios e sas tradutziones de clàssicos italianos e europeos.