A. Benini, Nunsas de Eleonora d'Arborea e Brancaleone Doria, 1875

Sa Carta de Logu

Sa Carta de Logu promulgada dae Elionora de Arborea a s'agabu de su de XIV sèculos est un'òpera de importu mannu, fata pro regulamentare a manera orgànica, coerente e sistemàtica unos cantos setores de s'ordinamentu giurìdicu de s'istadu sardu indipendente de s'Arborea.

Leghe sa Carta de Logu

Sa Carta cuntenet unu còdighe tzivile e penale prus unu còdighe rurale, redatzionados a sos tempos de su babbu de Elionora, Marianu IV, su soberanu. Est iscrita in sa variante arboresa de sa limba sarda. Cun sa promulgatzione de sa Carta de Logu si punnaiat fintzas a afortiare su cuntzetu de autonomia de su regnu sardu contras a sos invasores aragonesos. Sa Carta de Logu sinnat una conchista istòrica fintzas a livellu europeu fundamentale pro un'atuatzione prena de un'"istadu de deretu", est a nàrrere un'istadu in ue totus sunt obrigados a s'osservàntzia e a su respetu de sas normas giurìdicas. Pro more de custas a totus sos tzitadinos fiat dada sa possibilidade de connòschere sas normas de lege e sas cunsighèntzias chi ddos interessaiat. Sa Carta de Logu aiat subravìvidu a s'agabu de su regnu arboresu e de sos giudicados sardos, e fiat abarrada in vigèntzia puru in època ispanniola e sabàuda fintzas a s'emanatzione de su Còdighe de Carlo Felice in s'abrile 1827. Su valore suo est aturadu su matessi, fintzas si, in annos e annòrios in parte ignoradu. In sa Carta sunt presentes finas chistiones de oe in die. Bastat a pensare a sa tutela e a sa positzione de sa fèmina: a s'amparu de su territòriu e de sas resursas suas; a su problema de s'usura; de su bisòngiu de seguresa in sos raportos sotziales, totu temas iscaretzidos paritzas bortas in sa Carta de Logu.