Ditzionàrios modernos

Paris cun s'apentu pro sa limba, su nùmeru de is ditzionàrios publicados s'est ismanniadu. Sa tipologia e su mètodu de comente ddos contivigiare sunt istados paritzos de a beru, ca s'ausèntzia de un'istandard reconnotu pro totu is variedades de sa limba at istrobadu s'òpera de is lessicògrafos.
Paris cun s'apentu pro sa limba, su nùmeru de is ditzionàrios publicados s'est ismanniadu. Sa tipologia e su mètodu de comente ddos contivigiare sunt istados paritzos de a beru, ca s'ausèntzia de un'istandard reconnotu pro totu is variedades de sa limba at istrobadu s'òpera de is lessicògrafos.

Pedru Casu (1878-1954), preìderu berchiddesu, afainadu a pitzu de sa narrativa italiana e de sa defensa de sa limba sarda, sèberat de sestare unu ditzionàriu "clàssicu" assentadu subra su logudoresu illustre, gasi comente aiat fatu Giuanne Ispanu in su sèculu in antis. Su manoscritu, redatzionadu intre su 1934 e su 1947, est cumpostu dae prus de 50.000 lemmas in 2.034 pàginas iscritas a manu chi, pro voluntade testamentària de s'autore, fiant istadas donadas a sa Regione Autònoma de Sardigna sa cale - dae parte sua - ddas at intregadas a s'I.S.R.E. pro chi nde contivigiaret s'essida pùblica. S'òpera si pùblicat in su 2002. Su vocabulàriu italianu-sardu redatzionadu dae Valentino Martelli in su 1930 e torradu a publicare in tempos reghentes, pesat carchi aficu.

In is Annos Otanta essint a campu unos cantos vocabulàrios chi s'incurant petzi de una variante locale: Antoni Lèpori pro unu campidanesu ricu de neologismos (1988) e Luigi Farina cun su "Bocabolariu Nugoresu-Italianu" (1987). Finas Màssimu Pittau pùblicat, sighende s'istiga de Wagner, in su 2000 su "Dizionario della Lingua Sarda - fraseologico ed etimologico", ricu meda de paràulas. Cuddu annu matessi Màriu Puddu pùblicat, suta Condaghes, su "Ditzionariu de sa Limba e de sa Cultura Sarda", chi sugùgiat agradu pro comente càrculat is variantes locales. In custos ùrtimos annos finas Antoninu Rubattu, Enzo Espa, Giuanni Casciu pùblicant regortas de vocàbulos bundantes e galanas.