Su Vandàlicu

In su sardu de oe non s'agatant istigas diretas de unu superstratu linguìsticu germànicu, chi si potzat - sena duda - refèrrere a su perìodu in su cale is Vàndalos si fiant assemidados in s'ìsula.
In su sardu de oe non s'agatant istigas diretas de unu superstratu linguìsticu germànicu, chi si potzat - sena duda - refèrrere a su perìodu in su cale is Vàndalos si fiant assemidados in s'ìsula.
A prus de custu, ischimus agigu de a beru a pitzu de su limbàgiu de is Vàndalos, populatzione germànica cunsiderada bàrbara dae is istoriògrafos latinos de s'època, chi in su 429 suta sa ghia de Genserico dae s'Ispagna ocupat s'Àfrica romana apoderende•si de Cartàgine. Intre su 456/468 e su 534 a pustis de Cristos, si faghet mere finas de sa Sardigna, imponende guvernadores suos mescamente in is tzitades de sa costera. Is vàndalos fiant cristianos de fide ariana, est a nàrrere sighiant s'eresia de Àrio, chi menguaiat sa natura divina de Cristos. Is res vàndalos, arianos, aiant iscicutadu is benes de sa Crèsia de Àfrica e aiant pessighidu su cleru catòlicu, impresonende•ddu o disterrende•ddu in Sardigna e in Còrsica.
A ogni manera est de ammentare chi in su tempus de sa dominatzione vandàlica (gasi comente in s'edade bizantina imbeniente) sa Sardigna fiat unida dae su puntu de bista amministrativu a s'Àfrica e aiat fatu crèschere a medida manna is cuntatos cun sa cristianidade de cudda regione, acasagende finas rapresentantes importantes custrintos a s'esìliu dae is res vàndalos. Leende in cunsideru custos eventos si podet pensare chi s'edade vandàlica apat favorèssidu in Sardigna s'influèntzia de modellos linguìsticos latinos de raighina nordafricana, printzipiende in carchi casu fenòmenos fonèticos morfològicos particulares, e lessicales chi ammentamus petzi pro s'impreu de sa "i" prostètica a dae in antis de "s" impura (iscola, iscaddare, isciòlliri).