Is aportos linguìsticos sighentes a sa latinizatzione

Pagu prus o mancu de su 460 a pustis de Cristos sa Sardigna, oramai latinizada in totu, l'aiant ocupada is Vàndalos. Est sa prima de una filera de presèntzias istràngias, chi de ogni manera no ant a àere comente cunsighèntzia s'impositzione de dura de is limbas issoro o de nessi una de cuddas, gasi comente fiat giai sutzessu cun is Romanos.
Pagu prus o mancu de su 460 a pustis de Cristos sa Sardigna, oramai latinizada in totu, l'aiant ocupada is Vàndalos. Est sa prima de una filera de presèntzias istràngias, chi de ogni manera no ant a àere comente cunsighèntzia s'impositzione de dura de is limbas issoro o de nessi una de cuddas, gasi comente fiat sutzessu cun is Romanos. A manera prus simple, custas presèntzias ant a cajonare s'acasagiamentu dae parte de su limbàgiu locale de una filera bundante de elementos angenos, prenetados - semper e cando – a non nde mudare a fundu s'ànima latina originària prus antiga. Si faghet inoghe, de sighidu, s'elencu de is limbas de superstratu segundu s'ischema propostu in sa "Storia della lingua sarda" de Giovanni Lupinu. In generale, pro indicare unu pìgiu, o istratu, linguìsticu chi a pustis de acadessimentos istòricos diferentes si subraponet a unu limbàgiu chi giai s'impreat in unu logu determinadu, cajonende•nde una sèrie de mudadas de tipu fonèticu, a bortas morfosintàticu ma mescamente lessicale, in linguìstica istòrica s'impitat sa paràula "superstratu". Est unu motivu bogadu a campu dae is istudiosos pro acrarare s'isvilupu diferente tentu dae is limbas romanzas in localidades diversas chi s'annanghet a cuddu costituidu dae is cunditziones diferentes de sostratu tentas dae su latinu. Comente amus giai naradu sos cambiamentos s'otenint difatis dae is superstratos chi subra cussas si sunt assentados, influentzende•ddas peri su tempus. Pro su sardu podimus galu nàrrere chi is limbas de sostratu sunt cuddas lòmpidas cun is dominadores: su vandàlicu, su grecu de is bizantinos, su pisanu medievale, su catalanu, su castillianu e s'italianu. Ognuna de custas limbas at lassadu in eredade carchi cosa a su sardu, mentras s'italianu arriscat oe de ddu remplasare comente limba printzipale de is sardos.