Fonètica istòrica

Intre is tretos chi marcant sa distintividade de su sardu in s'àmbitu de sa fonètica istòrica de is limbas romanzas, prus importu tenent cuddos chi pertocant su vocalismu, su consonantismu e su tratamentu de labiovelares e oclusivas.
Intre is tretos chi marcant sa distintividade de su sardu in s'àmbitu de sa fonètica istòrica de is limbas romanzas, prus importu tenent cuddos chi pertocant su vocalismu, su consonantismu e su tratamentu de labiovelares e oclusivas. S'ischit chi su latinu clàssicu aiat unu sistema fonèticu suo particulare, chi - una borta minimadu su tzentralismu linguìsticu chi s'Imperu garantiat - s'est mudadu produende àteras limbas. Sa limba de Cicerone e Virgilio teniat chimbe vocales cun timbru diferente e, ognuna, podiat èssere realizada comente curtza o longa. Sa diferèntzia de cantidade intre vocales de su matessi timbru teniat balore fonològicu, gasi comente costat in italianu in ue paràulas de significadu diferente, uguales pro su restu, si distinghent petzi in cunforma a sa cantidade diferente de una cunsonante. Sende chi su tempus nche colaiat, custu mecanismu chi permitiat de impitare sa cantidade de is vocales pro marcare diferèntzias de significadu s'est semper e cando pèrdidu, forsis finas ca su latinu, in sa difusione sua chi creschiat semper de prus, fiat faeddadu dae populatziones chi impitaiant in orìgine limbas diferentes e non fiant capatzas de allegare a prou su limbàgiu de is romanos. In càmbiu de is opositziones fundadas subra sa cantidade vocàlica, s'est afirmadu in generale unu sistema nou chi previdiat chi is vocales curtzas in orìgine esserent pronuntziadas prus abertas de is vocales longas currispondentes, pronuntziadas duncas prus serradas (pro es. "ĕ" breve beniat pronuntziada comente "e" aberta, "ē" comente "e" serrada).