Gavinu Còntene

Nàschet in Sìligo su 12 de nadale de su 1855 e, dae sende minore a s'agabu de sos istùdios obrigadòrios, sa famìlia l'allogat comente tzeracu pastore in Piaghe, bidda a curtzu a sa sua. A s'edade de binti annos, comente àteros sardos medas, faghet dimanda pro s'arruolare in sas guàrdias de su re e servit pro carchi annu sa pàtria de Terramanna in custu "corpo". Pustis, pro una maladia chi l'impedit unu servìtziu puntuale, passat a sa politzia penitentziària de su tempus e traballat in colònias penales diferentes. Sa salude sua peorat e est custrintu in su 1890 a lassare pro semper sa divisa e sa paga fissa e a si nde torrare in Sardigna. Dae custu momentu, sa passione pro sa poesia improvisada, chi fintzas a tando fiat abarrada a un'ala, si nde pesat cun fortza e Còntene divenit unu de sos cantadores prus apretziados in sos palcos de totu sa Sardigna. Pro binti annos pigat a palcu totu paris cun sos poetas de su tempus e su nùmene suo benit "legèndàriu" e intrat in cuddu fiotu minore de poetas mìticos. Su mitu issoro est giustificadu dae s'agradu chi sos sardos tenent pro issos. Gavinu Còntene morit in Sìligo su 24 de trìulas de su 1915. A parre de Pàulu Pillonca (chi in su libru suo "Chent'annos, cantadores a lughe 'e luna" mentovat comente fonte un'òpera de su vicàriu de su tempus) Gavinu morit improvisende un'otava pro su preìderu, canònigu Fiocca, chi l'at cunfessadu, cominigadu e dadu s'ògiu santu. Vida e morte de Còntene - tocat de lu nàrrere - sunt in totu e pro totu imbèrghidas in sa poesia.



elencu cumpletu