Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  perìodos istòricos  ›  rennu de itàlia

Rennu de Itàlia

Casteddu, Palatzu Tzìvicu, 1899-1915 Casteddu, Palatzu Tzìvicu, 1899-1915
In sa segunda metade de s'Otighentos sa Sardigna cumpartzit su clima de annoamentu urbanu chi pertocat a totu su continente italianu, impignadu in sa creatzione de sa tzitade borghese moderna in s'Itàlia postunitària.

Est de fundamentu in custu sensu sa figura de Gaetano Cima chi, sende chi fiat catedràticu de Architetura in s'Ateneu de Casteddu dae su 1840 a su 1846, pesat totu una genia de tècnicos semper prus cualificados e chi s’abìgiant de s'importàntzia de su traballu progetuale, fundadu in printzìpios de òrdine, simmetria e proportzione.

Semper e cando s'edilìtzia pùblica sighit pro tempus meda a si distìnghere in sensu istoritzista punnende in manera sìnchera a su monumentalismu e a s'ecletismu de sos istiles, chi andant cara su revival. De significu in Tàtari e Casteddu sunt sas decoratziones de salas de rapresentàntzia fatas sas primas dae Giusepe Sciuti e sas segundas a Domìnigu Bruschi, e in Casteddu su fràigu de su Palatzu Tzìvicu nou, chi aunit elementos neogòticos e elementos Liberty.

Un'impèllida de rennou pro architetura e urbanìstica fiat arribada dae su fascismu. Acanta a sas òperas istradales, idràulicas e portuales fiant istados fraigados, in s'interi de su Bintènniu, paritzos edifìtzios pùblicos: sos istitutos universitàrios, sos palatzos de guvernu, sas iscolas. Custas sunt petzi unas cantas de sas realidades architetònicas cun sa frènnida a cussu istile ufitziale e acadèmicu, chi aiant marcadu s'edilìtzia pùblica.

Non mancant però costrutziones chi intrant pari·pari in sos piessignos de su Ratzionalismu. De significu fiat istada posca sa creatzione de sas tzitades de fundatzione de Arborea, Fertìlia, Carbònia e Cortoghiana, ùnicos casos in ue s'est formada una visione noa de sos ispàtzios de sas architeturas urbanas.
Patrimonio culturale della Sardegna