Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  perìodos istòricos  ›  nuràgicu

Nuràgicu

 
info
Macumere, nuraghe Santa Bàrbara Macumere, nuraghe Santa Bàrbara
Su passàgiu dae s'Eneolìticu a s'Edade de su Brunzu marcat unu momentu fundamentale de s'istòria sarda. Dae sas culturas antepostas si passat a sa tzivilidade nuràgica e finas su càmbiu terminològicu "cultura/tzivilidade" cheret espressare s'intragna de custu cambiamentu.

Sa tzivilidade nuràgica depet su nùmene suo a su tèrmine chi in sardu indicat su monumentu leadu a cunsideru comente prus rapresentativu de custa tzivilidade, su "nuraghe" etotu.
Est un'edifìtziu a turre fraigadu a contones de mannària manna (manigiados grezos o traballados a tretos), in ue a chirru de intro s'agatat un'aposentu, o prus de unu, e in pitzu de pare. Su nuraghe est nòdidu pro sa cobertura famada denumenada a "tzimbòriu falsu" o a "tholos".

Si connoschet siat in sa versione a una turre siat in sa versione cumplessa, cun una turre in tzentru e àteras a inghìriu. A curtzu a nuraghes medas s'agatant bidditzolos de pinnetas de pedra.

S'agatant finas àteras crezes de edifìtzios: sos "protonuraghes" (nòdidos finas cun sos nùmenes de "pseudonuraghes" o "nuraghes a passaditzu", sas "tumbas de gigantes", sos "tèmpios a putzu" e sas "funtanas sagradas", sos tempieddos a "megaron".

Sos datos archeològicos adduint su parre chi sa tzivilidade nuràgica si sustentaiat cun una economia agru-pastorale, ma praticaiat finas un'isfrutamentu mannu de sas minieras (mescamente ràmene e prumu).

Dae su puntu de vista sotziale, sa tzivilidade nuràgica costumaiat a tènnere un'istrutura gerarchizada meda. In chima bi depiant èssere sos gherreris, ma finas personàgios impitzados in sas pràticas cultuales, mescamente in su cultu de sas abbas chi depiat èssere praticadu in sos templos a putzu.
Patrimonio culturale della Sardegna