Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  perìodos istòricos  ›  giudicale

Giudicale

Tzaramonte, crèsia de Santa Maria Maddalena Tzaramonte, crèsia de Santa Maria Maddalena
Pagu prus o mancu in sa mesidade de su Milli, sa Sardigna resurtat partzida in bator regnos o giuigados, ghiados dae unu re o giùighe. Sos giùighes fiant rapresentantes locales de s'imperadore bizantinu chi, cara a su 1000, si fiant fatos autònomos. Nde fiat cunsighida una partzidura de su territòriu in sos bator regnos de Casteddu, Arborea, Torres e Gaddura, divididos, issos etotu, in curatorias.

In su matessi tempus sa Crèsia si fiat torrada a organizare. Aiat partzidu sas diòtzesis mannas de s'edade bizantina in tzircoscritziones eclesiàsticas noas: artzidiòtzesis e diòtzesis ghiadas dae artzipìscamos e pìscamos, chi pretzetaiant a sas parròchias.

Sende gasi s'assentu sos giùighes, pro more de làssidas, ant favorèssidu sa lòmpida in s'ìsula de sos Benedetinos (dae Montecassinu, Santu Bitore de Marsìllia, Camàldoli, Baddumbrosa, Citeaux) chi ant fraigadu in su territòriu sardu sos "muristenes" issoro. Est comente chi sa cultura siat torrada a nàschere suta s'ala amparadora de sa Santa Sea Romana.

No est de ismentigare sa presèntzia semper prus fitiana e arraighinada de sas repùblicas de Pisa e Gènova, ca s'atividade cummertziale issoro at cajonadu contierras cun sos poderes locales. A s'ispissu, sa presèntzia issoro at isturbadu a livellu polìticu, resessende a fàghere a sessare sos tres giuigados (Casteddu, Turres e Gaddura) chi, difatis, a pustis de su 1250, fiant rutos suta sa ghia de donnos pisanos e genovesos.

Custas fatas istòricas ant fatu a manera chi sas currentes artìsticas noas lomperant in s'ìsula, arraighinende·si in sa cultura de su logu e lassende sas tratas prus mannas e de significu in s'atividade architetònica siat militare siat, mescamente, eclesiàstica.
Patrimonio culturale della Sardegna