Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  perìodos istòricos  ›  contemporàneu

Contemporàneu

Tàtari, Padillione de s'Artesanadu, 1956 Tàtari, Padillione de s'Artesanadu, 1956
In s'interi de sos annos peleosos a pustis de sa segunda gherra mundiale, sa cultura sarda si distinghet pro s'intensidade de s'impignu tzivile. S'obietivu de illoidura sotziale e culturale de s'ìsula acomunat sos artistas chi s'impignant in su fronte de su realismu e de s'agiornamentu de sos limbàgios suta sa ghia de sas avanguàrdias.
Nointames sa dibata atzuda chi rugrat sos annos Chimbanta e Sessanta, però, s'annoamentu non pigat unu tratu radicale: sa Sardigna "giumpat" custu momentu cuntzetuale chi si distinghet ca bàrigat sas barrieras intre sas tècnicas e ca s'arte islàcanat in sa vida de cada die, pro sighire chircas de argumentu informale e analìticu.
Cun s'afortiamentu de unu sistema de s'arte in ue cumandat sa lògica de su mercadu internatzionale, in prus, sos artistas sardos pagant s'ausèntzia in sa regione de gallerias e canales espositivos reconnotos in foras.
Intre sos annos Otanta e Noranta, cun s'essire a campu de una leva artistica noa (pro sa cale sa relata cun s'identidade at sessadu de èssere pensamentu fitianu) andat a manu tenta sa nàschida de istruturas museales e didàticas pro s'arte cuntemporànea e de un'atividade crìtica ispainada. In campu architetònicu e urbanìsticu, sa Sardigna non s'istransit dae sos males tìpicos de s'Italia republicana. Sa crèschida sena cuntrollu de sas tzitades, s'edilitzia barata, su trastocu sistemàticu, cando non s'iscontzadura, de sos cuntestos traditzionales petzi a raru sunt acostagiados dae s'intiga de disinnare e costruire su nou cun abistèntzia.
Patrimonio culturale della Sardegna