Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  perìodos istòricos  ›  bizantinu

Bizantinu

Crabas, crèsia de Santu Giuanne de Sinis, su de VI sèc. Crabas, crèsia de Santu Giuanne de Sinis, su de VI sèc.
Intre su 460 e su 467 sa Sardigna nche colat suta su poderiu de sos Vàndalos. In su 534 Giustinianu torrat a conchistare sa Sardigna chi torrat a fàghere parte de s'imperu romanu, mentres su tzentru de cumandu transit dae Roma a Costantinòpoli. Cumentzat s'edade bizantina, prenetada a durare pagu prus o mancu finas a s'annu 1000 e finas a sa nàschida de sos bator giuigados.

Sos vàndalos fiant una populatzione de erèntzia germànica chi, tramudada cara a su meridione in sas terras de s'imperu romanu, nch’aiat assemidadu su regnu suo in antis in Ispagna, pustis in Àfrica setentrionale.
Sos Vàndalos in Sardigna pensant ebbia a tentare sos tzentros de sas marinas e non tocant su sistema amministrativu e culturale, chi difatis mantenet piessignos de continuidade cun sa traditzione tardoantiga.

Giai dae sos primos sèculos s'ìsula est cristianizada. A tempos de su de II sèculos ischimus de cristianos cundennados a sos traballos fortzados in sas minieras sardas. Sa prima notìtzia de unu pìscamu sardu est de su de IV sèculos (in Casteddu), e a pustis de custu, ischimus de àteros pìscamos in su de V.
Custa est finas s'època de sos primos màrtires locales (Santu Saturninu de Casteddu, Sant'Antiogu, Santu Lussùrgiu de Fordongianus, Santu Baìngiu de Portu Turres).

Pro more de sa dipendèntzia dae s'imperu romanu de Costantinòpoli, s'ìsula s'intregat a duas autoridades: su "praeses", chi s'incuraiat de sos afàrios tziviles, e unu "dux" chi contivigiaiat sos afàrios militares. Dae s'800, pagu prus o mancu, su segundu s’aiat achiridu sos mandos de su primu, faghende nàschere sa càrriga de su "iudex" (giùighe o re).
Patrimonio culturale della Sardegna