Barùmini, Su Nuraxi

Perìodos Istòricos

Sa Sardigna tenet un'istòria cumplessa, partzida in tempos diferentes e annoditada dae caràteres originales. Sa presèntzia umana protzedit dae su Paleolìticu e s'artìculat fatu·fatu in totu sas èpocas, preistòricas e istòricas, cambiende su paesàgiu de s'ìsula. S'archeologia documentat sas emergèntzias culturales dae s'edade prenuràgica a sa bizantina, mentras chi s'architetura, s'arte e sa literadura acumpàngiant su caminu istòricu dae s'edade giuigale a sa contemporànea.

Intre Cartàgine e Roma

Su caminu istòricu chi at ghiadu Roma a divenire una potèntzia manna fiat istadu cunditzionadu meda dae comente aiat tratadu cun Cartàgine, sa colònia fenìtzia de su Nord- Àfrica. Su poderiu de sos Cartaginesos est mannu meda pròpiu cando Roma cumentzat a s'incarare cun ambissiones polìticas, econòmicas e militares prus mannas in su Mediterràneu otzidentale.

Chiaramonti, chiesa di Santa Maria Maddalena

Sos regnos giuigales

Sos giuigados, est a nàrrere sas bator entidades istitutzionales gasi comente fiat partzida sa Sardigna a pustis de sa mesidade de su Milli, fiant organismos chi teniant piessignos giurìdicos comente istados meros e sìncheros.

Giovanni Marghinotti, Festa campestre in Sardegna, 1861

Su primu Otighentos

Su 3 de martzu 1799 su re de Sardigna Càrulu Emanuele IV de Savòia lompet in Casteddu cun in fatu una truma de familiares e collaboradores pustis chi s'est fuidu dae su Piemonte, ocupadu dae sas tropas de Napoleone Bonaparte.

Cagliari, chiesa dei Santi Giorgio e Caterina, 1957-1964

A pustis de sa segunda gherra

In Sardigna sas operatziones de sa segunda gherra mundiale fiant acabadas de fatu cun s'armistìtziu de su 1943. Sa lòmpida de sos Alleados sinnaiat un'istesiadura largana cunforma a su perìodu in antis de sa gherra.