Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  logos de sa cultura  ›  monumentos

Monumentos

Tàtari, Santa Caderina, su de XVI sèculos Tàtari, Santa Caderina, su de XVI sèculos
Sa Sardigna possedit una contzentratzione manna de monumentos archeològicos e istòricu-artìsticu, ispartzinados in totu su territòriu, in cuntestos siat de sartu siat tzitadinos.

Sa tipologia vàriat cunforma a sos tempos istòricos. In s'edade prenuràgica s'agatant casos ùnicos comente su tèmpiu-altare manniosu de Monte de Accoddi; sas tumbas postas a chircu e sas grutigheddas funeràrias nadas "domus de gianas" (est a nàrrere domos de sas fadas, de sa traditzione populare); sos monumentos megalìticos comente sos dolmen e sas pedras fitas, chi testimòniant formas culturales comunas a s'Europa preistòrica.

S'intrada de sa Sardigna in s'edade nuràgica marcat sa cumparta de crezes edilìtzias noas, comente protonuraghes, e mescamente su monumentu-sìmbolu: su nuraghe, a bortas inghiriadu dae su bidditzolu. A sos nuraghes s'annanghent templos, santuàrios e istruturas funeràrias comente sas tumbas de sos gigantes.
Su de abitare sa costa de Sardigna dae parte de sos Fenìtzios, e sa colonizatzione pùnica a pustis, ant a conduire a sa nàschida de sos tzentros urbanos e de cunsighèntzia a su nde pesare tipologias monumentales noas, comente sos tofet (campusantos pro interrare sos pitzinnos).

Sa conchista romana introduit finas in Sardigna tipologias noas pro su chi pertocat sos edifìtzios, chi rapresentant s'espressione tìpica de su podere de Roma, sa cultura de sa cale diat podere èssere dessinida in manera legìtima globalizante "ante litteram". Sos tzentros prus de importu de s'ìsula romanizada, mescamente sas tzitades de sa costa de Casteddu, Nora, Santu Antiogu, Tharros e Portu Turres, tenent termas, acuedotos, pontes, teatros e anfiteatros.

Sa crisi de s'imperu e sa cristianizatzione detèrminant finas in Sardigna s'introdutzione de tipologias architetònicas noas: sas primas crèsias cristianas, sas crèsias bizantinas cun pianta a rughe e a tzimbòriu. Dae su tessìngiu istòricu de cultura bizantina si passat, addae de su milli, a sos assètios noos de sa Sardigna giuigale, sende chi fiant brotende a manera desemplada sas crèsias romànicas.
Ant a leare su postu de custas o las ant a acumpagiare, in sos sèculos, cussas gòticu-italianas, gòticu-catalanas, manieristas, barocas e tardobarocas, neoclàssicas, finas a sas architeturas de a pustis de sa guerra.
A su matessi tempus fràigant casteddos, domos e palatzos de s'aristocratzia làica e eclesiàstica.

Semper pro su chi atenet a s'architetura tzivile si connoschent unu nùmeru mannu de istruturas militares comente sas turres costeras, impreadas pro defensare s'ìsula dae sas bardanas barbarescas.
S'edade chi inghitzat dae s'Unidade de Itàlia finas a sa recostrutzione de pustis de sa segunda gherra mundiale est marcada dae un'architetura isulana chi si cunformat semper prus cara a sas punnas internatzionales, cun resurtados chi andant dae sos edifìtzios istoritzìsticos de su primu de su Noighentos a cussos ratzionalistas de su regime fascista, a sos fràigos de unos cantos architetos contemporàneos de sos prus de importu.


Bae a sa versione in italianu pro bìdere sos monumentos
Patrimonio culturale della Sardegna