Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  su sardu

Su sardu

Giovanni Battista Quadrone, Alt in Sardigna - una pasada, 1886 Giovanni Battista Quadrone, Alt in Sardigna - una pasada, 1886
In Sardigna limba e territòriu non sunt che a pare: ultres a sa limba "sarda" mera e sìnchera sunt presentes àteras variedades e faeddadas de òrigine alloglota che a su catalanu de S'Alighera, su gadduresu e su tataresu (chi sunt leadas a cunsideru variedades-ponte cun su corsicanu) e su tabarchinu, dialetu chi protzedit dae su genovesu faeddadu in Carloforte dae s'erèntzia de colonos lìgures lòmpidos dae s'ìsula de Tabarca (Tunisia). In intro de sa limba sarda verdadera si distinghent paritzas variedades e pronùntzias subra sas cales dae tempus sos linguistas chircant de pònnere cunsertu. Sa punna majore est cussa de individuare duas macro-àreas de dialetos, una tzentru-setentrionale (o logudoresa) e s'àtera tzentru-meridionale (o campidanesa) chi si partzint intro issas (cun diferèntzias a bisu de s'iscola de istùdios) in paritzas àreas sutastantes (comente cussa barbaritzina e cussa "de làcana" arboresa). Pro nàrrere sa beridade, onni bidda faeddat sa variante locale sua. Dae annos e annòrios, polìticos e istùdiosos chircant s'acordu pro apostivigare cale potzat èssere sa forma iscrita ufitziale pro su sardu. Est de pagos meses a como sa proposta de sa Regione pro una Limba sarda comuna, redatzionada dae una commissione de espertos.



Patrimonio culturale della Sardegna