Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  limbas de minoria in s'unione europea

Limbas de minoria in Europa

 
info
Tonara, particulare de unu tapissu Tonara, particulare de unu tapissu
Dae tempus s'Unione Europea si medit cun custa problemàtica chirchende in onni manera de tutelare e difèndere su multiculturalismu e su plurilinguismu garantidos fintzas dae sas espressiones linguìsticas de minoria.

Su documentu prus de importu de custu ativismu europeista est sa Carta europea de sas limbas regionales e minoritàrias aprovada dae su Parlamentu de Istrasburgu su 5 de santandria de su 1992 e ratificada dae totu sos istados otzidentales de s'Unione, francu dae s'Itàlia e sa Frantza. Cun s'intrada de sos istados de s'Europa de s'Est, una sèrie noa de problemàticas ligadas a sa protetzione de minorias noas est leada in cunsideru dae sos organismos europeos. In Itàlia, sa lege 482 de su 1999 at reconnotu unu nùmeru mannu de minorias linguìsticas in atuatzione de sa Costitutzione chi previdiat giai dae su 1948 una tutela totale e eficatze.

Sa lista de sas limbas tuteladas in Itàlia e in Europa est longa meda e benit posta a die a onni momentu dae sos organismos europeos chi s'interessant de custa matèria, ma sa mannària de su fenòmenu est gasi ampra chi si podet afirmare ca una regione non si podet nàrrere a beru "europea" si non tenet a su mancu una minoria linguìstica de amparare. Su fenòmenu de sa globalizatzione de custos ùrtimos annos at fatu nàschere, a su contràriu, s'afortigamentu de s'identidade de sas comunidades locales chi bident in s'acoramentu a sa limba e a s'identidade istòrica sa possibilidade de si difèndere dae s'omologatzione polìtica e dae sos mercados.

Patrimonio culturale della Sardegna