Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  istòria de sa limba

Istòria de sa limba

D. Bruschi, Sa resistèntzia isporada de sos Iliesos contra a sos Romanos D. Bruschi, Sa resistèntzia isporada de sos Iliesos contra a sos Romanos
Sa limba sarda naschet, comente is àteras limbas neolatinas, dae s'evolutzione de su latinu batidu in s'ìsula dae is romanos a cumentzare dae su de III sèculos in antis de Cristos. Cando s'imperu est intradu in crisi, sa Sardigna est passada suta su controllu de is Vàndalos pro èssere pustis reconchistada dae is mìlites grecos de s'Imperu bizantinu. Ma su limbàgiu latinu fiat oramai difusu in totu s'ìsula e est abarradu su caràtere primàrgiu de sa costitutzione linguìstica sua.
In cunforma a un'unidade de sustàntzia de is elementos chi ddu custituint, fache a su cumentzu de su segundu millènniu a pustis de Cristos, is primos documentos iscritos faghent testimonia de comente naschet su mudòngiu internu de sa limba mescamente intre is variantes meridionales e cuddas setentrionales. A bisu de is istudiosos de sa latinidade e de is limbas romanzas, su sardu s'at balangiadu unu logu nòdidu ca est unu casu tipològicu de limba chi, mancari apat tentu s'evolutzione sua, est abarrada a probe meda a is formas de su latinu sìncheru. In tempos afatantes, pro more de gentes diferentes chi lompent in s'ìsula finas a is tempos nostros, sa limba autòctona est esposta, in medidas diferentes, a s'influèntzia de is limbas angenas diversas chi nde mudant e arrichint mescamente su lèssicu. Mancari is classes dirigentes sardas abratzent de cando in cando sa limba chi dòminat in cussu tempus, sestende unu plurilinguismu sustantziale, is populatziones contivìgiant a manera tostorruda sa variedade de sa limba issoro faghende•dda subravìvere finas a is tempos nostros. In is annos Setanta de su sèculu coladu, sende làdinu s'arriscu de abandonu de su sardu e de sa morte sua, naschent assòtzios e movimentos populares pro sa tutela e sa defensa sua.
Patrimonio culturale della Sardegna