Retratu de Mario De Biasi

Su fundamentu de s'identidade

Su sardu est una limba neolatina. Su latinu s'est isparghinadu in s'ìsula a su tempus de sa conchista romana e l'at agabada pro remplasare sa limba nadia nuràgica, divenende un'elementu de importu in ue s'arraighinat s'identidade sarda. Mancari chi siat minetzada dae su chi moet sa globalizatzione, sa limba sarda rapresentat una sienda sìnchera, de connòschere mègius pro la pòdere amparare comente istrumentu linguìsticu e patrimòniu culturale de lassare a sos sardos de su tempus benidore.

Su sardu limba romanza

Su sardu est una limba “romanza” o “neolatina”, est a nàrrere unu domìniu linguìsticu chi derivat dae sa limba faeddada dae is Romanos antigos. A sa matessi manera sunt su portoghesu, s'ispagnolu, su catalanu, s'otzitànicu, su francu-proventzale, su frantzesu, s'italianu, su ladinu, su friulanu, su corsu, su dalmàticu (oe isparèssidu) e su rumenu.

A. Benini, Nunsas de Eleonora d'Arborea e Brancaleone Doria, 1875

Sa Carta de Logu

Sa Carta de Logu promulgada dae Elionora de Arborea a s'agabu de su de XIV sèculos est un'òpera de importu mannu, fata pro regulamentare a manera orgànica, coerente e sistemàtica unos cantos setores de s'ordinamentu giurìdicu de s'istadu sardu indipendente de s'Arborea.

Cagliari in una foto di Max Leopold Wagner, primi del Novecento

Max Leopold Wagner

Comente afirmant in medas, Wagner est su fundadore de sa linguìstica sarda: cun s'òpera sua at bogadu a campu is piessinnos prus importantes de su limbàgiu isolanu, dae sa fonètica a sa morfologia, dae sa formatzione de is paràulas a su lèssicu, totu a manera rigorosa e iscientìfica.

Giovanni Ciusa Romagna, Donna con frutta, 1928

Limba Sarda Comuna

Sa Giunta de sa Regione Autònoma de sa Sardigna at costituidu una Commissione de espertos cun s'incàrrigu de fàghere un'inchesta pro connòschere s'istadu de sa limba sarda e formulare un'istandard linguìsticu de impreare pro s'iscritura ufitziale de argunos atos.