Samassi, chiesa della Beata Vergine di Monserrato(fine sec. XVI)

Edade aragonesa

Catalanos e Aragonesos in Sardigna

Su domìniu catalanu-aragonesu at pertocadu sa Sardigna in campu sotziale e polìticu e in cussu culturale de s'arte, mantenende in bida s'architetura gòticu-catalana e de su "polittico" ispànicu de madrighe tardogòtica - su retàulu - finas a bona parte de su Seschentos.

Sa conchista aragonesa

In su 1297 su papa Bonifàtziu VIII aiat istituidu dae nou su "Regnum Sardiniae est Corsicae" infeudende·lu a Giàime II de Aragona. Sa conchista de sa Sardigna cumentzat in su 1323 cun sa lòmpida de s'esèrtzitu aragonesu in sa marina de Palma de Sulcis. S'aposentamentu in su territòriu ddu faghent a bellu·a bellu, ma lompende a ogni logu, finas cussos prus ispèrdidos.

Sa batalla de Seddori

Sa gherra istentosa pro su domìniu de sa Sardigna intre su rennu de s'Arborea e sa Corona de Aragona, cumentzada dae Marianu IV de Bas-Serra in cabudanni de su 1353 e sighida dae s'erèntzia sua, intreverada finas a perìodos curtzos de ausentu, aiat tentu una bortada fea in su 1409 cun sa batalla de Seddori, in ue s'esèrtzitu giudicale aiat pèrdidu a manera mala.