Ammaniende sa cota

Sueta

Sa sueta

Dae s'antigòriu su pane est istadu su màndigu de base de s'alimentatzione de sos sardos, gasi comente de medas àteros pòpulos mediterràneos; sende gasi, in Sardigna, su tziclu de sa sueta domèstica si presentat cun una fortza e un'aguantu chi in pagos logos si bident.

Su molìngiu

Antis de s’isparghinadura de una retza carca de mulinos pùblicos elètricos, acuntèssida intre sas duas gherras mundiales, duos fiant pro su prus sos sistemas impitados pro mòlere su laore in Sardigna: sa mola, variante de sa mola romana antiga, presente in totu sas domos de s’ìsula e sos mulinos a abba introduidos a manera probàbile in s’Artumedioevu.

Su pane carasadu

Finas a sos annos Chimbanta de su Noighentos fiat su pane fitianu de sas famìlias ricas; cussas prus pòberas mandigaiant su pane de orzu intreveradu cun su pane prus econòmicu, su chibàrgiu, intregadu a sa tzerachia.
Essende un'atividade domèstica de grupu, sa sueta rechediat sa presèntzia a fitianu de a su mancu tres fèminas.

Su pane de orzu

Unos cantos ditzos nugoresos a pitzu de s'ammàniu de sa farina e de su pane de orzu mutidu fintzas "orjàttu" o "pàne de òrju", mustrant a manera bastante crara canta pelea cheriat custa genia de sueta. Sende chi esseret unu pane saliosu e saboridu non nche ammeraiat sas energias ispitidas. Su consumu de trìdigu tzatzaiat siat sa carena chi sa mente.

Sos panes fitianos

Unu de sos datos prus ladinos de sa produtzione domèstica de su pane de cada die est s’amprària de sas genias diferentes siat a livellu regionale chi locale, e non petzi pro sas formas. Sa variedade de crezes est ligada fintzas a s’impreu pro primu de farinas de trìdigu, a segunde de farina de orzu e a ùrtimu, de mòlidu de àteru laore e fintzas lande.

Sa Candelarìa de Orgòsolo

Su mangianu de su 31 de nadale sos pitzocheddos de Orgòsolo andaiant dae domo in domo pro pedire sa "sa candelarìa". Sas ghennas abertas, sas fèminas sunt prontas a retzire de bona ispètzia e a sa lestra sa rechesta: "A nos•la dages sa candelarìa?".