Goni, sepulturas megalìticas de Pranu Mutteddu

Eneolìticu mèdiu

De custa fase (2.600-2.400 a.C.) sunt sas culturas de Filigosa e de Abealzu. Sos manufatos in tzeràmica de custas culturas protzedint pro su prus dae cuntestos funeràrios e sunt mescamente testos de formas tìpicas.

Sa cultura de Filigosa leat su nùmene dae sa tumba I de su logu omònimu in territòriu de Macumere.Tìpicos de custa cultura sunt sos testos pro su prus de dimensione minore, sena decoros o cun decoros a imprenta o a burinaduras; pesos pro telàrgiu; lòdiros; puntas de fritza de ossidiana; cannacas de terra; ossu e conchìgiu, ogetos de ràmene e prata.

Sa cultura de Abealzu (unu pagu prus trigadia) leat su nùmene dae sa necròpoli omònima in territòriu de Òsilo.
Tìpicos de custa cultura sunt sos testos a frascu decorados cun formas de titas, chi agatant cumparàntzia cun ogetos de s'àrea peninsulare e de s'àrea francu-isvìtzera.

De significu mannu sunt finas sas pedras fitas antropomorfas e sas pedras fitas a istàtua, agatadas in Goni e in su Sarcidanu-Mandrolisai. Sas pedras fitas medas bortas sunt definidas "armadas" pro sa presèntzia de unu gorteddu a frama dòpia, interpretadu che a sìmbulu de podere, e de una figura in sa parte arta de s'istàtua, denumenada "òmine conca a giosso" e interpretada comente sìmbulu funeràriu.

Paret averiguada s'atributzione a s'Eneolìticu de Mesu (fortzis in sa cultura de Filigosa) de sas istatueddas de "dea madre" de su tipu naradu "a traforo".

A custu momentu cronològicu e culturale est conduidu finas s'altare de Monte de Accoddi (Tàtari). Est una piataforma troncu-piramidale in ue est istadu costruidu unu sacellum cun un'iscalera pro intrare. Sa forma de custu monumentu istraordinàriu ammentat sas "ziqqurat" mesopotàmicas.