Portu Turre, domos de gianas Su Crocefissu

Neolìticu finale

In su Neolìticu finale (3200-2800 a.C.) s'assentat una de sas culturas prus importantes de s'istòria sarda, sa cultura de Otieri o de Santu Micheli, nùmenes leados dae sa gruta de Santu Micheli posta in intro de sa bidda de Otieri de como.

Est sa prima cultura de s'istòria de Sardigna chi podet bantare, cun prenu deretu, s'agetivu "bàsica": est a nàrrere chi, sas testimonias archeològicas lu narant craru, semus in presèntzia de sa prima cultura difùndida in totu s'ìsula.

In custa fase creschet meda su nùmeru e sa mannària de sos bidditzolos, comente resultadu de sa crèschida demogràfica e de s'isfrutamentu semper prus mannu de sas resursas de sos sartos.

Logramus informatziones de importu subra sas istruturas de sas pinnetas de linna dae unas cantas tumbas fatas a sa manera de custos amparos pro bìvere. Tìpica resurtat, dae custu bessu, sa pinneta retangulare cun cobertura a duas abbas cun bigas de linna in mesu.

Sas tipologias de sas tumbas si diferèntziant semper de prus: tenimus sas domos de gianas, sas tumbas a tzìrculu, sas allées couvertes. Custos momumentos a s'ispissu los agatamus totu paris a dolmen e pedras fitas.

Sas isculturas minoreddas chi rapresentant sa "dea madre", in relatzione a cuntestos funeràrios, passant dae sas formas naturalìsticas de contomàntzia, tìpicas de s'istile Bonu Ighinu, a un'ischema istilizadu meda, denùmenadu "a rughe".

Sas produtziones in tzeràmica s'arrichint de decoros cun disinnos a chircos, a caragolos, a festones, a isteddos e figuras umanas, chi agatant cumparàntzia foras de s'ìsula, in particulare cun s'àrea ciclàdicu-cretese.

In prus a su traballu traditzionale de sa seltze e de s'ossidiana, tenimus sas primas proas de sa bogadura e de su traballu de sos metallos, mescamente de su ràmene, comente mustrant sas framas de gorteddos e sas prendas agatadas in sas atzivas funeràrias.