Mario Paglietti, "Gli strilloni", in antis de su 1896

Literadura postunitària

Sa cultura sarda a s'iscansada

Una borta fatu su Rennu de Itàlia, sa Sardigna si nch' acùrtziat galu de prus a su coro de sa cultura italiana. Su de àere leadu parte a s'unificatzione pro fàghere custa natzione noa aiat cajonadu in s'ìsula unu faghe•faghe briosu, ma aiat bogadu a campu finas sa debilesa de sas istruturas suas, dae su puntu de bista sòtziu-econòmicu.

Sa literadura in italianu

Mescamente in su segundu Otighentos e in sa prima metade de su Noighentos, a prus de s’ufitzialidade polìtica, s’italianu s’imponet comente limba primàrgia de sa cultura. S’ispagnolu est oramai un’ammentu de paga dura, su sardu torrat in segus, mancari chi apat produidu una literadura sua, òperas e òmines chi teniant una modernidade desemplada che a Dessanai e Mereu.

Gràtzia Deledda

Gràtzia Deledda est s'iscritora sarda sa prus famada in su mundu, binchidora de su Prèmiu Nobel pro sa literadura in su 1926. Nàschida in Nùgoro su 28 de Cabidanni de su 1871 in una famìlia rica, s’incurat issa etotu de sa formatzione culturale sua, afainende•si leghende libros diferentes, dae sa Bìbbia a sos romanzos de Enricu Costa, e sos autores istràngios de cussos tempos.

Antoni Gramsci

S’ideologia, sa filosofia e sa costumàntzia polìtica agatant un’unidade fèrrina in su pedinu suo de punnare a cumprèndere sas fatas italianas de s’època e de las mudare in sensu sotzialista. Teniat su cuntzetu de cultura non prus comente faina aristocràtica ma comente mèdiu pro lobrare sa cussèntzia de sa realidade. Aiat meledadu gasi s’assuntu de “organizatzione de sa cultura”.

S'aficu polìticu

Sas ocurrèntzias de sa gherra de su ‘15/’18, e a su tempus in fatu, prenu de abolotos, aiant cunditzionadu meda sa Sardigna. Su dramma personale lu bivet finas su "disterradu" Gramsci (in gioventude sardista) chi nche ponent in presone e bi lu lassant acanta a mòrrere. Cando, Lussu dae Parigi at a cramare sos sardos pro los reunire e gherrare in Ispagna, pagos li respondent.

Sos biagiadores de su Noighentos

In Abrile de su 1899, sende presente Umbertu I e Margarida de Savòia, fiat istada posta sa prima pedra in su palatzu comunale nou, e in su mentras, in Tàtari, benit cumpridu su monumentu a su Re de Itàlia. Sos biagiadores, sos osservadores, sos istudiosos non sessant de s'atentzionare a sa Sardigna. Sos contados issoro però non ant a èssere iscritos "esòticos".