Gioacchino Corte, Santu Efis defendidore de Casteddu, 1798

Literadura sardu-piemontesa

Dae s'Ispagna a sos Savòia

S'ìsula passat dae sos Ispagnolos a sos Savòia, sende•bi istados, intermesu, sos Austrìacos e posca de èssere torrada, pro pagu tempus, a sa Corona ibèrica.

Sa literadura tardoibèrica

In sos ùrtimos duos sèculos, sas classes dirigentes isulanas si sunt ispanizadas a forte, e sos piemontesos ant istentadu a cumprèndere de comente si mòvere in sa realidade sarda. A bisu de s'istudiosu de literatura Giuanne Pirodda "semper e cando tocat de sutaliniare su corfu retzidu in su de nche colare, a fortza, dae un'àrea linguìstica e culturale a un'àtera.

Sa literadura arcàdica e didascàlica

Sos Savòia, cara a sa metade de su sèculu, aparitzant in fines un’istrategia polìtica chi previdet s’ispàrghida in sa penìsula italiana. In parte, ponent a banda su frantzesu (sa limba issoro) e cumentzant una polìtica de italianizatzione. Imbiant in s’ìsula unu fiotu de istudiosos, chircadores, dotzentes e pretzetores pro nch’israighinare s’ispagnolu.

Sa literadura istòricu-tzivile

S'interessamentu de sos iscritores e de sos intelletuales pro s'ìsula, fiat essida a campu fintzas lighende•si cun s'ammaniada noa de sas fatas sa Sardigna, chi - finas si aiat partetzipadu a su fràigu de sa natzione italiana, costoiat identidade e piessignos suos. Su disìgiu de compudare e valorizare su patrimòniu istòricu de s'ìsula aiat tentu prus balia meda.

Sos biagiadores de s'Otighentos

S'istòria de Sardigna lompet a printzìpios de s'800, giughende•si in fatu una sienda culturale manna. Sos sardos sunt mòidos dae su bisòngiu de si torrare a leare su passadu e s'istòria issoro, finas imbentende•si•la. Lompent biagiadores, literados e iscritores istràngios chi bidiant sa Sardigna comente terra de mistèriu, ammajadora, de atraessare e istudiare.