Pala de s'Incravamentu, crèsia de Santu Martinu in Aristanis

Literadura sardu-ispànica

Mancari cun dificultades, sa Sardigna ispagnola de su Chimbighentos sighit a èssere una terra prena de cultura e literadura. Lu testimòngiat sa presèntzia de paritzos amantiosos de literadura, de artes e s’interessamentu a s’istòria e sa geografia.

Sos nùmenes sunt cuddos de Sigismondo Arquer, Roderigo Hunno Baeza, Montserrat Rossellò, Giovanni Francesco Fara, Giovanni Arca, Proto Arca Sardo, Gian Tommaso Porcell, Francesco Bellit, Antioco Brondo, Antonio Lo Frasso, Pietro Delitala, Angelo Simone Figo, Girolamo Vidini, Pier Michele Giagaraccio, Gavino Sussarello, Gavino Suner, e, talentu literàriu de primore, Gerolamo Araolla. Annoditados finas Salvatore Vidal, Jorge Aleo, José Delitala Castelvì e José Zatrilla y Vico. Custos òmines de cultura tenent a cumone cosas medas, che a s’impreu de limbas diferentes pro iscrìere sas òperas issoro. Su piessignu de su plurilinguismu de sa cultura sarda resessit a abarrare finas in custos annos peleosos de su poderiu ispànicu.

Su de XVII sèculos printzìpiat sende sa Sardigna in dificultade semper prus manna chi peorat finas a cantu, in sos ùrtimos deghènnios de su sèculu, non nd’ essit a pìgiu una crisi polìtica chi mai si fiat bida. A livellu generale sessat s’impreu de su catalanu favoressende cuddu de su castillianu chi divenit mèdiu de importu pro acasagiare in s’ìsula istiles, modellos e avesos de sa cultura ispagnola. Minimant sas punnas de avalorare su sardu, mancari sigant a l’impreare mescamente in sos iscritos religiosos intregados a sas classes populares.