Aristanis, turre de Santu Cristolu

Architetura militare

Pro su chi pertocat s'istùdiu de sos casteddos medievales, Finas cun sa matana de s'anàlisi e de s'interpretatzione ca sunt ruinas ebbia e ca est dificultosu a las compidare in istratigràfia, de ogni manera si podent dare unas cantas descritziones de comente sunt in Sardigna.
Dende un'ograda a comente fiant pesados sos muros essit a pìgiu una variedade de pedras segadas e tècnicas parìviles chi si podent pònnere a costàgiu de cuddas impreadas in sos edifìtzios eclesiàsticos sardos.

Sa tipologia iconogràfica (pro su chi atenet a sa pianta) e sos piessinnos in relata cun sos bisòngios militares, non sunt diferentes meda dae sos impiantos itàlicos, mescamente toscanos, e nemmancu dae s'ischema de su turrione chi - pro su prus - si sighiat in Europa, cun una o prus turres maistras, in chima de sa roca de unu montigru e bardadu cun un' "antemurale" chi sighit su filu de s'altimetria.

Dae su puntu de bista istòricu si podent distìnghere fortilesas fraigadas in sa prima edade bizantina (VI-VII sèc.), casteddos cun impiantu giuigale (XI-XII sèc.) e àteros torrados a acontzare o pigados dae donnos genovesos e pisanos a pustis de sa ruta de sos giuigados de Casteddu e Turres, pagu tempus a pustis de sa metade de su de XII sèculos.

Un'àtera distintzione si podet fàghere intre fortilesas de sas costeras e àteras assentadas imbetzes oru•oru sas làcanas tra giuigados e, printzipiende dae sa metade de su de XIII sèculos, oru•oru sas làcanas intre su giuigadu de Arborea e sos terrinos dados in fèudu a sas famìlias de erèntzia lìgure o toscana e, dae su de XIV – catalana. Tocat de annànghere a custas sas òperas de fortilesas de sos tzentros urbanos printzipales, cun piessinnos de faina fata prus a minudu, ca teniant sa netzessidade de traballare in unu sistema edilìtziu chi fiat giai sestadu.