Tergu, crèsia de Nostra Sennora, antis de su 1117-segunda metade de su de XII sèculu

Fases cronològicas

Una faina edilìtzia manna e multiforme

Sas crèsias giuigales si podent piessinnare distinghende•las in cronologia. Podimus sebestare unu romànicu de cumentzu, chi si podet pònnere intre su 1050 e su 1150, e chi est annoditadu ca fiant bènnidos mastros dae Pisa, paris cun cuddos dae Lucca (comente in sa crèsia de Santu Giuanne de Viddalba) e mastros catalanos e proventzales lòmpidos in fatu a sos mòngios de s'abbadia de Santu Vitore de Marsìllia (Santu Sadurru de Casteddu, Santu Efis de Nora in su de Pula).

Su Romànicu de cumentzu

Sos giùighes sunt sos rapresentantes de s'imperadore bizantinu, chi in su de X sèculos si faghent autònomos boghende a campu sos bator rennos indipendentes. Pro legitimare su poderiu issoro, a un'ala lis abisòngiat de torrare a ammentare cun sas iscritziones grecas s'erèntzia issoro bènnida dae s'autoridade de Costantinòpoli, a s'àtera ala s'amparu chi lis dat su paba.

Sos Condaghes

Sa paràula condaghe, de orìgine gregu-bizantina, definit s'àutu chi apostivigaiat una dadura a un'ente eclesiàsticu. Pustis sa paràula at inditadu su còdighe in su cale fiant trascritos totu sos documentos in pergamena chi pertocaiant s'amministratzione de benes dae parte de sos muristenes. Sunt documentos meledados in sos "scriptoria" diotzesanos o monàsticos.

Su Romànicu in frore

A pustis de sa metade de su de XII sèculos, barigadu su perìodu de sos isperimentos, s'architetura romànica sarda intrat in su tempus de su mègius frore suo, marcadu dae su ligòngiu forte cun Pisa. Custu ligòngiu si faghet esclusivu, ca sos mercantes pisanos si nche cherent semper de prus in Sardigna, pro s’insertare in sos afàrios polìticos e econòmicos de sos giuigados.

Su Romànicu finale

In su 1258 sos Pisanos, chi si fiant aposentados in su montigru de "Casteddu", in Càlaris, destruint su cabu de logu giuigale de Santa Igia e faghent sessare su giuigadu de Càlaris. In su 1259, morta Adelasia sena erederis, su giuigadu de Turres lompet a sa fine. Cuddu gadduresu fiat giai rutu suta su poderiu de Pisa, duncas su giuigadu de Arborea ebbia sarbat s'autonomia.