Onanie, crèsia romànica de S. Pedru, segunda metade de su de XII sèc.

Tècnicas e materiales

In s'architetura romànica sarda, intre sas fileras de sas piantas, a primu si depet mentovare su tipu de crèsia a impiantu longitudinale, cun àbside semitzirculare a levante. Sas catedrales e sas crèsias prus nòdidas tenent tres navadas, iscumpartzidas dae arcadas subra culunnas o pilastros.
De capitellos, a bortas, nd'agatamus in màrmaru de edade romana, chi los aiant torrados a impreare. Sas navadas podent tènnere coberturas in linna o bòvedas de pedra. Sunt istadas fraigadas bòvedas a carrada, cun o sena sutarcos, o a rughe. Paritzas crèsias, mescamente in su de XII sèculos, ant tentu unu sistema de cobertura ammesturadu: in sa navada tzentrale bòveda de linna e bòveda a carrada o a rughe in cuddas laterales. Sas coberturas de foras sunt belle semper fatas in tèulas.
Un'àtera creze de pianta est cudda a duas navadas, impreada pro una filera de edifìtzios de su de XII-XIII sèculos, cun a s'ispissu bòveda a carrada. Sa majoria de sas crèsias romànicas de Sardigna, mescamente cuddas prus minores, tenet però sa pianta cun una navada ebbia, pro su prus fata de linna. In custa creze de fràigu, chi tenet piessinnos de simplesa, est ausente su campanile a canna, remplasadu cun cussu a vela chi nche pigat in sa fatzada.
Postas a banda duas crèsias fraigadas in totu a matones, est sa pedra sa chi s'impreat de prus, cudda segada a contones bene finidos e assentados cun cuidadu. S'impreu est a cunforma de sa pedra gasi comente est bogada in sos logos in ue b'at cavas: sedimentària (pedra carchina, arenària, cantone) o vulcànica (granitu, andesite). Est torradu a impitare su màrmaru biancu, a dae chi s'agatat in culunnas e capitellos. Difatis in Sardigna non tenimus cavas de màrmaru biancu pro achipire in s'antigòriu, a manera bastante, a frunire su materiale chi bisongiaiat a sos fràigos.