Dolianova, crèsia romànica de Santu Pantaleu su de XII-XIII sèculos

Architetura giudicale

S'architetura romànica est sa forma artìstica chi espressat mègius s'originalidade de sa Sardigna giuigale, annoditada ca faghet parte de su limbàgiu internatzionale europeu e, a su matessi tempus, ca at traballadu cunforma a piessinnos locales.
In sa filera artìstica b'at unu nùmeru mannu de crèsias e casteddos, chi sunt unu de sos sinnos prus nòdidos de su paesàgiu istòricu de s'ìsula.
Su prus de sos casteddos medievales sardos est de su de XI-XII sèculos, e sunt lòmpidos a nois sende giai ruinas, mancari ammajadoras, assoladas in sas chimas de montigreddos dae ue si podiat isperiare totu sa leada e sas bias de comunicatzione.
A s'imbesse, sas crèsias romànicas a s'ispissu sunt abarradas intreas in s'istrutura originària issoro e duncas sunt s'ideale pro chie istùdiat sos fenòmenos de importatzione de modellos e de s'adatamentu issoro cunforma a sos bisòngios locales.
Sas crèsias sunt fraigadas, pro su prus, in s'istrada chi dae Casteddu nche lompet a Portu Turres ma sunt ispàrghidas in totu su territòriu.
Est pro custu chi tenent unu "colore" diferente cunforma a su logu in ue sunt istadas fraigadas. Sos mastros de muru difatis impreaiant sos materiales chi agataiant in sa cussòrgia in ue depiat nàschere su monumentu e gasi cussu resurtaiat insertadu, a manera deghile, in unu paesàgiu naturale e, oe chi est oe, sunt dislindadas etotu: in Gaddura agatamus crèsias in granitu colore de oro, manu•manu chi si falat a su tzentru de s'ìsula s'impreat de prus sa pedra niedda vulcànica, a s'ispissu paris cun sa pedra crara sedimentària; in Campidanu prevalesset sa pedra carchina cun tonalidades caentes.
Dae sa fine de su de XIII sèculos leat balia s'arte gòtica, de duas crezes: cudda italiana (chi est comente chi sigat su romànicu) e cudda catalana, ligada a sa lòmpida de sos Aragonesos.