Costera de Baunei e Durgali

Paleolìticu mèdiu

Dae unu bessu generale, su fatu chi sinnat s'intrada in su Paleolìticu mèdiu est sa cumparta de su chi li narant "òmine de Neanderthal". Su chi abarrat de resuzos ischelètricos de prus de 300 indivìduos agatados in Europa meridionale e tzentrale, ma finas in s'Oriente de Acanta e Mèdiu, sunt istados datados intre sos 130.000 e sos 35.000 annos a como.

Pro su chi atenet a sa Sardigna, a su presente de sas chircas fatas non si tenent rastros seguros de sa presèntzia umana in s'ìsula chi si potzant refèrrere a su Paleolìticu mèdiu.

Sas proas connotas protzedint dae duas crobàntzias (in sa gruta de Tziu Santoru e in sa gruta de Cala Ilune, in sa costera de Durgale) de cantigheddos de carbone imbènnidos totu paris a ossos de cherbu brusiados ma sena peruna aina de pedra nen de ossu umanu. Si tratat, a onni manera, de proas dèbiles meda.

S'ausèntzia de rastros archeològicos prus fundados e prus seguros de atribuire a su Paleolìticu mèdiu diat pòdere èssere ispiegada comente sinnu de una farta in sas connoschèntzias nostras e non comente s'istadu verdaderu de sas cosas.