Paesàgiu de sa costera de s'Anglona

Paleolìticu inferiore

S'istòria de sa presèntzia umana in Sardigna cumentzat in su Paleolìticu inferiore, comente testimòngiat su de àere agatadu ogetos in pedra chi si podent datare intre 450.000 e 120.000 annos a como.

Nos riferimus, comente paret craru, a tempos a tesu meda. Paret duncas èssere intuitivu e si podet cumprèndere cales dificultades depant afrontare sos istudiosos in su tentativu de lòmpere a agatare fòssiles umanos de custu perìodu (si non de tempos antepostos) chi, pro natura issoro, sunt sugetos a unu deperimentu orgànicu lestru.

Custu balet fintzas pro sas ainas fatas de linna o de ossu, destinadas (francu raras etzetziones) a iscumpàrrere in pagu tempus. Pro custa resone sos istudiosos depent pònnere cura manna a non rùere in faddina in su medire a mannu meda su chi pertocat s'importàntzia de sos repertos lìticos (est a nàrrere in pedra) chi ant dura manna in su tempus in cunforma a sas àteras crezes de repertos e chi est fàtzile chi resuzent de prus in sos depòsitos archeològicos.

Custa chistione balet pro sa Sardigna puru. Sos "ogetos" prus antigos agatados, in seltze e cuartzite, benint dae sa parte setentrionale de s'ìsula, dae s'Anglona e si podent incuadrare, dae su puntu de vista tipològicu, in sas indùstrias lìticas classificadas cun sos nùmenes de "clactonianu" e "tayazianu".

Cun s'espressione "indùstria lìtica", est pretzisu de lu nàrrere, si cheret indicare totu sas tècnicas e sas atividades pro mèdiu de sas cales unu grupu umanu traballat sas matèrias primas pro nd'otènnere ogetos .

Custos repertos sunt istados agatados in logos narados Giuanne Malteddu, Isteriscias, Laerru, Preideru e Riu Altana. Si tratat pagu prus o mancu de seschentos ogetos, intre àteros becos, puntìllias, raspas, puntas, limas. Ma sa farta de repertos de ossos umanos e de datos floro-faunìsticos faghet difìtzile su de torrare a notu custa fase de sa preistòria sarda.

A produire custa creze de manufatos diant dèpere èssere istados indivìduos chi apartenent a sa genia "Homo erectus", una de cussas chi cumponent su gènere "Homo" a sa cale finas nois, òmines modernos, apartenimus.

Meresset de èssere sinnaladu su chi s'est agatadu dae pagu tempus in Logudoro, in sa gruta Nurighe de Cherèmule, de una falange umana cumpleta de su pòddighe mannu. Sa datatzione proposta pro custu repertu de ossu est de 250.000/3000.000 annos a.C.