Pintadera in tzeràmica dae su bidditzolu S'Urbale de Teti

Tzeràmica

Giai dae sa prima cumparta sua in su Neolìticu, sa produtzione de fascella tzeràmica s'est semper isvilupada respondende a sos bisòngios dados dae su sistema de bida reguladu dae su binòmiu agricoltura/allevamentu.
Fintzas s'economia nuràgica si fundaiat a pitzu de unu isfrutamentu abbistu de sas resursas de su territòriu isulanu e siat s'agricoltura siat s'allevamentu depiant tènnere una funtzione de importu mannu in intro de su sistema econòmicu.
No ispantat duncas s'ismanniare fintzas in edade nuràgica de produtziones de tzeràmicas.

Custas produtziones sighint un'àndala chi paret coerente in s'isvilupu suo cumplessivu, mancari si non si podet dennegare una distàntzia manna de sos tratos formales e de ondradura chi caraterizant sas produtziones chi pertenent a sas fases prus antigas de s'edade nuràgica e cussas prus reghentes. Cussu chi deghet de ammentare est su fatu chi sa tzivilidade nuràgica fiat arribada a prodùere una istèrrida ampra de formas vascolares: congiales, pingiadas, gòtulos, discheddas, tassas, ischiscioneras, buddidores, calefatòios o furreddos, testos ascòides, lugherras, etc.


Sas caraterìsticas tecnològicas chi essint a campu dae s'anàlisi de sos manufatos de tzeràmica de edade nuràgica, sende chi variant a manera òvia in base a sa funtzione e a sa fase cronològica, dimustrant semper e cando s'achirimentu de istandard de calidade bonos e semper prus isparghinados.
Istupant mescamente sos disignos geomètricos cumplessos e rafinados de sas "pintaderas", creze de "timbros" pro sa decoratzione de sos panes rituales (ma no est escluidu chi si podiant impitare fintzas pro sos tatuàgios).