Grande Madre, Costantino Nivola

Arte cuntemporànea

Dae sos annos Chimbanta a oe: sos artistas cuntemporàneos

Sa setzione naschet dae sa voluntade de sa Regione Autònoma de sa Sardigna de ofèrrere unu ispàtziu intregadu a sa promotzione de sas identidades culturales e artìsticas de sa Sardigna cuntemporànea. Pensadu comente unu archìviu in progress, chi s'at a ammaniare andende∙andende cun s'immissione de ischedas.

Torrende a imbentare s'artesania

S'artesania est unu aspetu de importu de sa cultura artìstica de sa Sardigna contemporànea, Custu si depet, in prus de sa richesa de s'artesania populare (chi unu crìticu difìtzile comente a Ugo Ojetti definiat in sos annos binti "aristocratzia intre sas artes paesanas"), a s'operatzione intelligente de design fata subra custu intre sos annos Chimbanta e Sessanta.

Màuru Manca

In sa dialètica intre traditzione e annoamentu, bìvida cun intensidade manna dae sa cultura sarda de su segundu pustisgherra, sa personalidade chi giogat unu ruolu crae in su campu de sa pintura est cussa de Màuru Manca (Casteddu 1013-Tàtari 1969). chi aiat tènnidu annestru in su clima de su tonalismu romanu de sos annos trinta.

Foiso Fois

Foiso Fois (1916-1984) est unu intre sos artistas, fortzis prus rapresentativu, chi in su segundu pustisgherra aiat partetzipadu a su movimentu de rennou de s'arte sarda. In prus de ammaniare paritzas mostras, Foiso Fois leat in su 1951 sa diretzione de s'Assòtziu Provintziale de sos Artistas, mudende∙la in una istrutura regionale finalizada a promòvere s'arte sarda.

Sas chircas reghentes

Pro cantu su panorama de sas ùrtimas chircas artìsticas in Sardigna siat ispibillu e abbiadu, su traballu de sos artistas sufrit oe de una farta manna de visibilidade a s'esternu, chi si depet a sa debilesa de su mercadu, a sa presèntzia pitica de museos de arte contemporànea, a sa non bastante atividade de ispàtzios espositivos autogestidos e no profit.

Pratza Satta in Nùgoro

In su 1967 s'iscultore Costantine Nivola progetat s'istrutura noa de sa pratza Bustianu Satta in Nùgoro, dedicada a su màssimu poeta sardu de su primu Noighentos. Contra s'abbitu, galu oe fitianu in Sardigna, a dare a sos ispàtzios urbanos, in sea de "acontzu", una stereometria rinascimentale prana, Nivola mantenet s'andanta in ghetada de sa pratza.