Codronzanos, afriscos de sa Trinidade Santìssima de Sacàrgia

Arte romànica

Òperas de arte de sa tzivilidade giudicale

Sa voluntade polìtica de rescatu dae Bisàntziu lompet in su de IX sèculos a istèrrere sas cunditziones pro sa nàschida in Sardigna de sos istitutos giudicales. Custu fenòmenu apostivigaiat, est ladinu, cunsighèntzias de importu fintzas in su pianu culturale e duncas artìsticu.

Sas isculturas romànicas

Est nòdida s'ausèntzia belle de su totu in su panorama artìsticu de sa Sardigna giudicale, de òperas de iscultura configuradas a manera autònoma, est a nàrrere capatza de fundare unu raportu cun s'ispàtziu chi li cunsentat de si l'iscancare dae sa dipendèntzia astrinta dae s'istrutura architetònica.Si depet pensare chi bi fiat una iscultura pro sa commitèntzia làica.

Sos afriscos romànicos

Subra sa base de sas novas chi si podent buscare dae sas fontes, meda prus manna depiat èssere sa cantidade de sa pintura medioevale in Sardigna, fintzas pro su pertocat òperas subra tàula, in prus de sos afriscos, sas primas pèrdidas de su totu, sos segundos lòmpidos a nois a beru pagos.In sa crèsia palatina de Santa Maria de su rennu in Àrdara esistiant duos murales.

Arte gòticu-italiana

A sa tzirculatzione tirrènica de artistas e de sos manufatos issoro pertenet s'esportatzione in Sardigna de isculturas e dipintos produidos in Itàlia tzentrale, mescamente sas istàtuas de linna polìcromas chi cumponent su grupu de sa "Depositzione dae sa rughe", de nche pònnere in sos primos deghènnios de su de XIII sèculos.

Sa pala de Otzana

Sende posta intre s'Ispànnia e s'Itàlia, sa Sardigna est istada a s'ispissu, in totu s'istòria cosa sua, una tarea de òbligu oru sos tràficos marìtimos e in su flussu de sa cultura mediterrànea intre Bartzellona e Nàpoli.A documentare in campu artìsticu custa tzentralidade sua in su Mediterràneu balet mescamente sa presèntzia- in s'ex sea de Santu Nigola in Otzana.