Terranoa, tzentru cummertziale "Terranova", 1996-1997

Architetura cuntemporànea

Isvilupos architetònicos noos

In su 1948 Casteddu divenit cabu de logu de sa Regione Autònoma de Sardigna. Custu fatu faghet nàschere una pelea noa subra su ruolu chi sa tzitade diat àere dèpidu tènnere in su tempus benidore.

Architetura de a pustis de sa gherra

Fiat sa tzitade de Tàtari a inghitzare a tènnere su primu "grattacielo", fraigadu in pratza "Castello" a làcana de su tzentru antigu, cun un'interventu chi iscuntzertat e non càmbiat meda dae s'atzione de su "piccone risanatore" firmada pro more de s'inghitzu de sa gherra. In sa matessi manera finas Casteddu, Iglèsias, Aristanis etz., fiant istadas tocadas dae custos fràigos.

S'istile Costa Ismeralda

Sa creatzione de cussa chi li narant Costa Ismeralda, a òpera de s'omònimu Cunsòrtziu nàschidu in su 1962, marcat s'inghitzu de s'isvilupu turìsticu in Sardigna. S'àrea interessada dae custu fenòmenu architetònicu, econòmicu e culturale de importu mannu, s'isterriat in belle che 50 Km intre Arzachena e Òlbia e pertocaiat una parte de territòriu pro su prus desertu.

Una pratza pro Casteddu

A sa fine de su de XX sèc. s'atividade de sos fràigos leat àmbitos diferentes, dae sas residèntzias a sas sistematziones de chirru de foras, dae s'allestimentu de museos a sos tzentros cummertziales. Un’atentzione minore a sa ricualificatzione de ispàtzios pùblicos: sos interventos sunt pro unu "arredu urbanu" e pro unu disinnu chi abarrat addae de su contestu ambientale.

S'architetura oe

Si podet serrare sa lista de sas architeturas prus reghentes, chi leat su caràtere de unu sèberu intre possibilidades diferentes, cun carchi realizatzione chi balet comente àteru e tantos "pezzi unici", unu pagu pro sa creze de s'edìfìtziu (cussu conventuale), unu pagu pro àere nobilitadu unu gènere a como usuradu e mescamente realizadu in sèrie (su tzentru cummertziale).