Casteddu, bastione Saint-Remy, 1896-1902

Architetura postunitària

A pustis de s'Unidade de Itàlia

S'architetura de su ferru cumparit in Casteddu intre su 1882 e su 1886, cando si fràigat in fatu a unu disinnu de Enrico Melis su mercadu amuntadu de Largo Carlo Felice, chi oe non s'agatat prus.

S'ecletismu

Analizende sas testimonias de s'architetura neomedioevale, segundu unu cuntzetu de revival de su passadu, est possìbile de si rèndere contu de sa presèntzia difùndida issoro chi lompet in onni mìnima àrea de sa Sardigna, in logos finas isulados, pro su chi pertocat sas tipologias prus diferentes chi atenent a edifìtzios religiosos, fràigos tziviles pùblicos e privados, edifìtzios industriales.

S'architetura ufitziale

A s'inghitzu de su fascismu sa situatzione de arretradesa de sa Sardigna est marcada bene dae sa debilidade de s'istrutura urbana, in ue segundu su tzensimentu de su 1921 sa populatzione de sas tzitades est minimada meda e sa pertzentuale majore de sos residentes bivent in tzetros minores meda e ispartos in unu territòriu pagu populadu, ampru e cun pagas istradas.

Sas tzitades fundadas in su tempus de su fascismu

Cun una tzirculare imbiada a sos prefetos, in su 1930 Mussolini susteniat sa voluntade grae de "sfollare energicamente le città da quelle unità famigliari che possono tornare ai loro paesi d'origine", marchende sa netzessidade de cumpudare e impeigare s'immigratzione de chirru de intro.

S'archeologia industriale

Sos istabilimentos industriales de printzìpiu de su Noighentos sunt sinnados dae un'architetura sèmplitze, marcada dae isculturas chi inditant sas funtziones produtivas, segundu su modellu chi si podet agatare in edifìtzios paleoindustriales comente in parte manna sos bochidòrgios in totu s'ìsula, decorados cun concas de traos o boes corcados.