Casteddu, basìlica de Santu Sadurru, su de VI sèc.

Architetura artumedievale

Crèsias e fortificatziones de sa Sardigna bizantina

Manchende sas fontes documentàrias, si podet ipotizare chi sa Sardigna apat cumpartzidu petzi in parte sa profunda crisi polìtica, sotziale e econòmica, in sa cale s'imperu romanu s'agatat a cumentzare dae su de tres sèculos a pustis de Cristos.

Architetura tardoantiga

Sos iscavos archeològicos in àreas diferentes de sas tzitades de sa costa, sinnadas dae un'istòria urbana longa, ant fatu a connòschere a dies de oe crèsias a impiantu longitudinale e batistèrios, chi però parent no esserent anteriores a su de V sèculos. Est su casu, intre àteros, de sas basìlicas de Cornus, Tharros, Nora e Portu Turres.

Architetura bizantina

Pro su chi pertocat s'architetura religiosa a sos tempos de sos bizantinos in Sardigna si podent distìnghere tres grupos de fràigos. De su primu faghent parte tres crèsias mannas a pianta a rughe e a tzimbòriu, fraigadas intre su de VI e su de VII sèculos: Santu Sadurru in Casteddu, Santu Antiogu in sa bidda omònima e Santu Giuanne de Sinis (Crabas).

Santu Giuanne de Sinis

A testimonia de s'importàntzia manna de s'architetura de su tempus de Giustinianu e finas sa variedade de sas derivatziones possìbiles dae sos modellos de Costantinòpoli, s'agatant sas diferèntzias intre sos tres edifìtzios a rughe e a tzimbòriu fraigados in Sardigna intre sa metade de su de VI e su de VII sèculos.

Su "Casteddu Castro"

S'abate Vitòriu Àngius in su 1841 descriet a s'intrada de Santu Antiogu, a paga distàntzia dae su ponte romanu, sas ruinas de una fortilesa chi oe non s'agatat prus: su "Casteddu Castro" destruidu a sa fine de su sèculu pro nd'otènnere materiale pro fraigare. In su 1860 su generale Alberto Della Marmora no agatat perunu piessinnu chi assimiget a sos casteddos de su Medioevu.