Goni, sepulturas megalìticas de Pranu Mutteddu

Eneolìticu

S'Edade de su Brunzu Primidiu e de sa Pedra

Su tèrmine Eneolìticu, cumpostu dae su tèrmine latinu "aeneus", brunzu, e dae su tèrmine grecu "lithos", pedra, desinnat s'Edade de su Brunzu primidiu e de sa Pedra, in riferimentu a sas primas produtziones de brunzu arsenicale, produidu in lega cun s'arsènicu.

Eneolìticu de inghitzu

S'achirimentu de sa capatzidade de bogare a pìgiu e traballare metallos (su ràmene, ma finas su prumu e sa prata) est su fatu chi marcat su passàgiu dae su Neolìticu a s'Eneolìticu de inghitzu (2800-2600 a.C.), in ue agatat logu sa facies Sub-Otieri, identificada pro sa prima bia in sos giassos de Su Coddu (Ceraxus) e de Terramaini (Pirri), ambos duos a sa parte de Casteddu.

Eneolìticu de mesu

Paret averiguada s'atributzione a s'Eneolìticu de mesu de sas istatueddas de "dea madre" de su tipu naradu "a traforo". A custu momentu cronològicu e culturale est conduidu finas s'altare de Monte de Accoddi (Tàtari). Est una piataforma troncu-piramidale. Sa forma de custu monumentu istraordinàriu ammentat sas "ziqqurat" mesopotàmicas.

Eneolìticu reghente

Cun su tràmudu a s'Eneolìticu reghente (2400-2100 a.C.) cumparet sa cultura de Monte Claro, chi leat su nùmene dae su montigru de Casteddu in ue fiant istadas iscobertas unas cantas tumbas cun unos cantos istèrgios de tzeràmica. Sos datos archeològicos faghent testimonia, pro custa fase, de sa conchista de una manera organizada de bìvere in su bidditzolu.

Eneolìticu finale

Comente cùngiat s'Eneolìticu (2100-1800 a.C.) lompet in s'ìsula sa cultura de importu mannu narada de su Testu Campaniforme. Custu nùmene est leadu dae sa forma "a campana furriada" de sa tatza tìpica de custa cultura chi tenet decoratziones a carcu meda. Sa cultura de su Testu Campaniforme cumparet in àreas meda de Europa.