Pau, ossidiana

Neolìticu

S'edade de sa pedra noa

Su tèrmine Neolìticu cheret nàrrere: Edade de sa Pedra Noa, cumpostu dae sas paràulas grecas "neos", nou, e "lithos", pedra - desinnat una fase istòrica, de pònnere pro sa Sardigna intre su 6.000 e su 2.800 a.C., marcada dae duas innovatziones de importu: su sistema econòmicu agropastorale e s'iscoberta de sa tzeràmica.

Neolìticu antigu

Su neolìticu antigu (6000-4000 a.C.) marcat una furriada de importu in s'istòria de s'ìsula. S'imbentu de sa tzeràmica cunsentit sa produtzione de istèrgios de mannàrias diferentes prenetados pro impreos vàrios. Su passàgiu dae unu sistema pòberu fundadu subra sa cassa e sa regorta a unu fundadu subra sa massaria e su pastoriu produit mudòngios radicales.

Neolìticu de mesu

In su Neolìticu de mesu (4000-3400 a.C.) b'est sa nàschida de sa cultura de Bonu Ighinu. Custu nùmene est leadu dae su logu in ue si sunt agatadas sas primas proas archeològicas de custa cultura. Si tratat de sa gruta de Bonu Ighinu (connota finas cun su nùmene de Sa Ucca 'e su Tintirriolu) in territòriu de Mara, in su de Tàtari.

Neolìticu reghente

In su Neolìticu reghente (3400-3200 a.C.) sa situatzione archeològica si faghet semper de prus cumplessa. Custu fatu at dadu impèllida a sos istudiosos a impreare un'àteru critèriu distintivu pro agrupare in "facies" totu cussos repertos aunidos intre issos dae unas cantas afinidades comunas, mancari sena lòmpere a sa coerèntzia e a sa cumplessidade de sas "culturas" verdaderas.

Neolìticu finale

In su Neolìticu finale (3200-2800 a.C.) essit a craru una de sas culturas prus de primitia de s'istòria sarda, sa cultura de Otieri o de Santu Micheli, nùmenes leados dae sa gruta de Santu Micheli posta a curtzu de sa bidda de Otieri. Est sa prima cultura, sas testimonias archeològicas lu narant craru, difùndida a beru in totu s'ìsula.