Ulìana, panorama Lanaitu bidu dae Tìscali

Mesolìticu

Su tèrmine Mesolìticu est cumpostu dae sas paràulas grecas "mesos", de mesu, e "lithos", pedra, e desinnat s'Edade de sa Pedra inframesu cudda Antiga e cudda Noa.

S'achirimentu iscientìficu de s'esistèntzia de rastros archeològicos chi si podent interpretare comente "intermèdios" intre cussos cumplessos de su Paleolìticu e cuddos afatantes de su Neolìticu est resurtu de sas chircas archeològicas conduidas peri su de XX sèculos.

A su presente su tèrmine "Mesolìticu" desinnat su perìodu (duradu unos cantos millènnios) in ue at tentu logu su protzessu de adatamentu de sos ùrtimos grupos de cassadores-regollidores cara a sos cambiamentos ambientales chi si fiant produidos a cumentzare dae belle 10.000 annos a como.

Unos cantos istudiosos preferint discumpònnere custu perìodu in duas fases e impreare de cunsighèntzia duos tèrmines. Su tèrmine "Epipaleolìticu" diat desinnare una fase prus antiga, in continuidade prus istrinta cun su Paleolìticu superiore, mentras chi su tèrmine "Mesolìticu" diat fàghere riferimentu a una fase cronològica prus tarda, in ue parent prus craros sos sinnos de su protzessu de "neolitizatzione" est a nàrrere de su protzessu de tràmudu cara a sos sistemas econòmicos e sotziales fundados in sa massaria e su pastoriu.

Pro su chi atenet a sa Sardigna, a su presente de sas connoschèntzias de como, non parent s'agatent proas archeològicas relativas a custa fase cronològica.

S'ùnica etzetzione diat pòdere èssere una parte de sas crobàntzias àpidas in sos iscavos iscientìficos in sa gruta Corbeddu de Ulìana in ue sa data andat intre sos 20.000 e sos 6.000 annos a.C., chi si podet incluire tando siat in su Paleolìticu superiore siat in su Mesolìticu.