Paesàgiu de s'Anglona

Paleolìticu

S'Edade de sa Pedra Antiga

Su tèrmine Paleolìticu est cumpostu dae sas paràulas grecas "paleos", antigu, e "lithos", pedra, e desinnat s'Edade de sa Pedra Antiga. Est sa fase prus antiga de s'istòria umana, est a nàrrere cudda in ue cumparent sas primas atestatziones seguras de manufatos produidos dae s'òmine.

Paleolìticu inferiore

S'istòria de sa presèntzia umana in Sardigna cumentzat in su Paleolìticu inferiore, comente testimòngiant sos ogetos in pedra agatados chi si podent datare intre 450.000 e 120.000 annos a como. Sos "ogetos" in seltze e cuartzite benint dae s'Anglona e si podent incuadrare, dae su puntu de vista tipològicu, in sas indùstrias lìticas numenadas "clactonianu" e "tayazianu".

Paleolìticu de mesu

Pro su chi atenet a su Paleolìticu de mesu (chi si podet datare intre 120.000 e 35.000 annos a.C.) a s'istadu atuale de sas chircas non si tenent rastros seguros de sa presèntzia umana in Sardigna. S'ausèntzia de rastros archeològicos prus fundados diat pòdere èssere ispiegada comente una farta in sas connoschèntzias nostras e non comente s'istadu verdaderu de sas cosas.

Paleolìticu superiore

Si podet atribuire a su Paleolìticu superiore (35.000- 10.000 a.C.), a su nessi pro una parte, su chi est istadu agatadu in sa gruta Corbeddu de Ulìana. Si tratat de ossos de animales, pìculos de una barra e de àteros ossos umanos. Sos animales fiant endèmicos de sa regione sardu-corsa: su "Megaceros cazioti", unu tzèrvide, e su "prolagus sardus", unu roditore.