Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Su tèmpiu-altare de Monte de Accoddi

Tàtari, tèmpiu de Monte de Accoddi
Tàtari, tèmpiu de Monte de Accoddi
De su cumplessu faghent parte un'altare, unu bidditzolu e una necròpoli ipogèica. B'at una terratza manna truncu-piramidale (m 36 x 29; alt. m 5, 40) e un'iscalera longa pro intrare a forma de trapètziu (long. m 41, 80; larg. m 7, 00/13, 50; art. m 9,00). Su muru de foras est fatu de filos irregulares de contones mannos calcàreos pagu prus o mancu traballados. S'istrutura cuntenet unu terraprenu a pìgios de terra e pedra.

Su fràigu est postu in subra de un'altare fatu in antis, in ue b'at una terratza cuadrangolare minore (m 23, 80x 27, 40; alt. m 5, 50) e dae un'iscalera (long. m 25; larg. M 5, 5). A chirru de subra de sa terratza bi fiat su satzellu retangulare (m 12, 85 x m 7, 20) tintu a màngala (su "tèmpiu ruju"), de su cale si cunservat su pamentu e, in parte, su muru perimetrale (alt. m 0, 70) cun s'intrada acostagiada dae duos tofos; àteros tofos destinados a càbere sas bigas de sustennu de sa cobertura a duas bòvedas, sunt presentes in su pamentu de su vanu.

Custu primu altare l'aiant fraigadu in una fase adelantada de sa cultura Otieri (3200-2800 a.C.) inghiriadu dae unas cantas pinnetas cuadrangulares de su matessi tempus e fraigadu subra su chi abarrat de unu bidditzolu de pinnetas tundas forsis de sos tempos de sa cultura de Santu Triagos (3400 a. C.)
De su bidditzolu Otieri si costoint unos cantos elementos ligados a su chi atenet su sagradu: una losa de trachite a forma irregulare pro ofertas (m 2, 80 x m 2, 18) – a palas de su chirru a manu dereta de s'iscalera – e una pedra fita (alt. m 4, 44) a manu manca, canteddu prus in artu posta dae pagos annos.

Sende chi ant postu fogu a s'altare, a sos tempos de sa cultura Filigosa (2800 a. C. circa), fiat tocadu de fàghere un'istrutura noa, sa chi s'agatat galu oe. Est forsis de custa fase una losa trapetzoidale calcàrea (m 3, 15 x m 3, 20) – posta a costàgiu de s'iscalera – subra tres bases lìticas e cun sete istampos a onni chirru e de unu tofu naturale a suta: forsis una losa pro sacrifìtzios sambenosos.

A costàgiu de sa losa, ma a foras de s'àrea archeològica, s'agatant duas pedras calcàreas atundadas de natura sagrada (tzircunf. m 4, 85; art. m 0, 90 – diàm. m 0, 60). Àteras tres isteles calcàreas protzedint dae s'edifìtziu una (a chirru de intro de s'iscalera), a bìculos (m 0, 40 x m 0, 36), presentat una losanga e unas cantas ispirales; sa segunda (chirru N de sa terratza), artària m 1, 15, presentat una figura femminile istilizada; sa de tres (àngulu d. de sa terratza), ellìtica (m 0, 28 x m 0, 18), est sinnada dae 13 intacas parallelas passadas dae a su mancu àteras duas perpendiculares.

Sas pinnetas de su bidditzolu chi inghìriant s'altare e s'iscalera – in parte de sos tempos de sa fase Abealzu (2600 a. C.) - presentant muros retilìneos formados dae unu base de pedras minores subra sa cale s'arrambat un'istrutura de làdiri e de cannas e sida arrebusada. Palos cravados in tofos in su pamentu susteniant coberturas de sida a una o duas ghetadas: Sos vanos presentant foghiles retangulares, cun oru in rilievu, fatu de terra crua.

Intre sas istruturas iscavadas est de interessu mannu sa "pinneta de su majàrgiu" - posta in àngulu NE de sa terratza – a forma de trapètziu, cun 5 ambientes de forma irregulare amuntados dae una cobertura a una ghetada ebbia; sa pinneta depet su nùmene suo a una punta de corru de bulu e a unas cantas còtzulas bivalves agatadas a intro de una màriga.

In su logu b'istaiant galu a su tempus de sa cultura de Monte Claru, de su Testu a forma de campana e de Bunnànaru, e prus pagu, in s'edade nuràgica, fenitzu-pùnica, romana e medioevale.

Sa necròpoli est iscavada in sa pinna calcàrea a costàgiu de su riu de Otava, a 500 m dae s'altare. Bi sunt oto ipogeos pluritzellulares ondrados bortas medas dae pròtomes de bulu e dae elementos architetònicos.
© 2018  Regione Autonoma della Sardegna