Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Sos Savòia in Sardigna

Cun sa congruida de sa "gherra de sutzessione ispanniola" – cumentzada dae sa cuntierra intre pretendentes a su tronu de s’ùrtimu soberanu ispanniolu de s’erèntzia de sos Asburgo Càralu II, mortu in su mese de santandria de su 1700 – su 2 de austu 1718 sessat, cun su patu de Londra, sa primatzia ispanniola in Sardigna chi colat in manos a sa rèpula ducale de sos Savoia chi paris a su domìniu territoriale de s'ìsula achirit su tìtulu règiu.

Nointames s’ambìtzia de sos Savoia de s’illarghiare in sa campura de sa Padània, sicomente sa Sardigna ddis podiat serbire pro otènnere obietivos prus in lìnia cun sa punna issoro de s'espàndere, su guvernu piemontesu aiat pensadu bene de fundare mègius su possessu de s’ìsula e de adotare una polìtica suddi·suddi cara a sas istitutziones giai presentes.

In sas clàusolas de tzessione dae s’Ispànnia a su Piemonte bi fiat difatis s’òbligu pro sos Savoia de non tocare sos possessos feudales de sos aristocràticos ispanniolos e sos ordinamentos traditzionales de s’ìsula. E si puru su primu cuntatu intre piemontesos e sardos non fiat istadu de sos mègius, mescamente pro sa dificultade de cumprèndere una terra e una cultura ispagnolizadas, no a raru l’aiant acabada cun s’impreu de sa fortza. Mancari gasi, su soberanu Vitòriu Amedeu II si fiat cumportadu cun abistesa e deda in su respetu de sas istitutziones, leges e costumas. Difatis fiat in pensamentu siat pro su chi podiat costare a livellu polìticu e diplomàticu dae su discuntentu de sa feudalidade sarda, siat pro non nche imbolare resursas de badas in fainas de pagu giudu.
© 2018  Regione Autonoma della Sardegna