Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Su calendàriu de sa vida e de s’annu

Fonne, currillos de Nostra Segnora
Fonne, currillos de Nostra Segnora
Sas festas repicant, galu como in Sardigna, sa bida de sa pessone dae sa nàschida a sa morte. Difatis sos apretos individuales e familiares, cumpartzidos a cumone e in sotziedade pro mèdiu sa festa, sunt referèntzias temporales de sa bida de sa pessone e de sa famìlia: "s'annu de sa leva de sos de su baranta", "s'annu de s'isposòngiu de fulanu", "s'annu de s'oberaria de Santu Bastianu de Bachis M.", "s'annu de su pastinòngiu de sa bìngia de fulanu".

Sas festas repicant fintzas sa bida de sa colletividade cun su tziclu calendariale de s'annu. Chie si siat abbitet cun cosas sardas at a àere notadu s'assimetria intre calendàriu litùrgicu e calendàriu sardu. Su sensu chi in su cuntenidore de s'òrdine cristianu de s'annu poderant festas e modalidades de las festare chi torrant a cuntestos de referèntzia chi non si reduent petzi in sas recurrèntzias catòlicu-cristianas. De prus: a s'ispissu sas matessi festas si tzèlebrant in dies e perìodos diferentes, cun denumenatziones e modos de las fàghere chi cambiant dae bidda a bidda.

Gosi sa festa ierrale tìpica, su carrasegare – chi non de badas in medas biddas de sa Sardigna cumentzat cun sos fogarones pro Santu Antoni de su Fogu, belle a ammentare (paris a sos fogos chi s'allumant duas dies a pustis in onore de Santu Bastianu) sa festa de sa lughe, de tempus meda -, tenet una variedade ispantosa de nùmenes ("Carrasegare" pro su prus in logudoro; "Carnovali" in àrea campidanesa, "Carrasciali", mescamente in sa Gaddura; "Segarri-bèttsa" in Sant'Antiogu; "Segare ‘e petza" o "Segara petza" o "Segarepetza" in Sarrabus e in Campidano; "Karra-bèttsa" in Villaputzu; "Giolzi" in Bosa, in su Meilogu, e parte de sa Gaddura; "Coli-coli" in Tiana e in carchi bidda de sa Barbàgia; "Maimone" in unas cantas zonas de s'Ogiastra.


Custu tenet fintzas una variedade de tempos e de modos pro lu festare: in prus de s'esòrdiu pro Santu Antoni de su fogu in sa majoria de sas biddas, in unas cantas de custas su Carrasegare cumentzat su 2 de freàrgiu, die de sa Candelora – fintzas in custu casu, fortzis, a sinnificare sas festas precristianas de s'acabu de s'ierru e sa lòmpida de sa lughe, ma fintzas pro ammentare, fortzis, sa purificatzione de lughe chi agataiat cunfirma in Sardigna in su ritu mutidu "s'incresiare": aculturatzione cristiana de una traditzione ebràica betza segundu sa cale sa prima essida de sas mamas, a pustis issindicadu, obligaiat a andare a crèsia (in su tèmpiu, pro sos Ebreos) pro si purificare.
Galu: in paritzas biddas de sa Sardigna su Carrasegare no acabat su martis grassu, ma su mèrcuris de lìssia (Bidumajore, Ortzai, Ovodda) o si nono su sàbadu (Aggius, Badesi, Trinità d'Agultu, Viddalba e Vignola, Gadoni).

Multiformes resurtant sos modos de si caratzare (cun costùmene traditzionale "Bèstios, Butudos, Carraios, Maimones, Mamutones, Mamutzones, Merdules, Màscheras malas, Mascari brutti, Màscheras a lentzolu, Tintinnos e Traveris"). Vàrios meda sunt mescamente sos modos de organizare e bìvere su Carrasegare, tantu chi si podet nàrrere chi onni comunidade de sas biddas tenet unu Carrasegare suo. Si podet nàrrere a manera paradossale chi, in custa variedade ampra de sos piessinnos de Carrasegares, cussos pru craros sunt cussos bantados comente ùnicos e esclusivos: dae sa Sartìglia de Aristanis, de importatzione ibèrica làdina, a sos Mamutzones de Mamujada, chi tenent assimìgiu cun sas caratzas a bisera de linna de sa Grètzia, de s'àrea alpina e de sa Germània.

Sas màscheras de su Carrasegare barbaritzinu
© 2018  Regione Autonoma della Sardegna