Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Su Setighentos

G. Marghinotti, Sos Sardos dant bestimenta e màndigu a sos legionàrios de Caiu Gracu
G. Marghinotti, Sos Sardos dant bestimenta e màndigu a sos legionàrios de Caiu Gracu
Su teatru de custu sèculu est piessinnadu dae una produtzione in prosa e in mùsica e dae ammànios iscènicos de paga dura, improvisados in foras. Su bantu de su prìntzipe, sa glorificatzione de momentos nòdidos in su calendàriu tzivile e religiosu sunt ocasiones alabadas pro mèdiu de reprodutziones teatrales chi, tramudadas dae sos logos serrados de sos teatros, sunt insertadas in su cuntestu urbanu.
Sos carros (chi in sa realidade carrant materiales de ogni creze) si mudant in iscenas mòbiles ispantosas prenas de imbentos allegòricos, de recostrutziones bìblicu-mitològicas.

In Casteddu sunt de ammentare sas iscenografias de s'aparitzu chi rapresentaiat su Tèmpiu ispantosu de sa Paghe, a dae chi s'est cojuadu Càralu Emanueli III, in su 1737; sas cavalcadas ispetaculares chi aiant ammaniadu pro s'eletzione a su tronu de Càralu Emanueli IV; e in fines, sas ammaniaduras desempradas pro s'intrada triunfale de sa corte sabàuda, in su 1799. A prus de custu, sa teatralidade populare produet òperas de importu comente sa rapresentatzione, in su 1728, de unu dramma sagradu de Maurìtziu Carrus, in sardu logudoresu, cun su tìtulu de "Comedia de la Sacratissima Passion". Nos abarrant, de Carrus, finas tres regortas de gosos, una de su 1718, s'àtera de su 1726-27 e s'ùrtima de su 1731. Giuanne Delogu Ibba, iscriet in sardu-logudoresu e aparitzat una rapresentatzione sagrada: "Tragedia in su isclavamentu de su Sacrosantu Corpus de Nostru Sennore Jesu Cristu" Sa "Storia di San Luxorio" de Pedru Chessa Cappai est de su 1750, in versos e semper in sardu logudoresu. Giuanne Maria Contu iscriet, imbetzes, su dramma agiogràficu "Obra poetica… del milagroso Beato Salvador de Horta". Dae su 1750 essit a campu, creschet e si desvilupat s'interessamentu pro sas cumpositziones musicales chi divenint cuncretas in su gènere de sas cantadas e mescamente in cuddu de su melodramma, chi oramai s'est ispàrghidu in totu sas iscenas europeas.
Faghet de esempru sa produtzione bundante de Antoni Martzellu, ispirada a Metastàsiu. Si podent ammentare ebbia: "Il Perdicca" de su 1773, "Il Martzellu" est de Gaetanu Martini, rapresentada in su 1772; in fines, de Ànghelu Berlendis nos abarrant duas compositziones teatrales: "Sardi liberata" de su 1783 e "San Saturnino" de su 1785.
© 2018  Regione Autonoma della Sardegna