Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Su Seschentos

Atr. a Andrea Lusso, Perdonu de sa fantzedda, printzìpios de su de XVII sec.
Atr. a Andrea Lusso, Perdonu de sa fantzedda, printzìpios de su de XVII sec.
In sa Sardigna de su Seschentos, sa bida culturale e teatrale est annoditada in sas tzitades printzipales, in ue est prus forte su poderiu ispagnolu. Custu non essit a pìgiu pro mèdiu de sa polìtica ebbia, ma si cuncretizat fintzas cando sa cultura castilliana s'afòrtiat e sas novidades teatrales sunt batidas dae sa pàtria ibèrica. Ma cale si siat arresonu diat resurtare alindadu, sena de reconnòschere s'esistèntzia de una sienda briosa e de dura fata de traditziones comunas a totu sos abitantes de s'ìsula. E fintzas sena de lu fàghere printzipiare dae unu fenòmenu chi, sende religiosu in aparèntzia ebbia, fiat istadu indanimadu dae interessos polìticu-econòmicos, chi aiant pertocadu non petzi sos biddaresos ma finas sos campagnolos.
Difatis, de unu chirru, sas manifestatziones teatrales e de ispetàculu naschent dae sa fracongìtzia religiosa de cando sas tzitades de Casteddu e Tàtari fiant faghende a gara pro chircare e pro torrare a iscobèrrere sas relìchias de santos e màrtires; e, dae s'àteru chirru, naschent dae sa traditzione drammàticu-ispetaculare a livellu populare, e dae cando sa cultura ispagnola e italiana si sunt inferchidas in sas traditziones sardas. Ma in dae segus de su contivìgiu de Tàtari e Casteddu, indanimadas dae un'ispetacularidade baroca furiosa pro iscobèrrere sas relìchias de sos santos, bi fiat cuada - a nàrrere sa beridade - sa rialia manna pro sa primatzia religiosa in Sardigna.

Sas iscobertas fitianas faghiant inghitzare torneos desemprados, mascaradas ispantosas e protzessiones manniosas e ispetaculares. Est in custu cuntestu chi s'assentant siat s'ammainadura de su "Famosissimo Torneo”, mentovadu sa Serafino Esquirro, fatu in Pratza Palatzu, in su 1618 in Casteddu, siat sa comèdia "El saco imaginado” de Antiogu dell'Arca de su 1622, siat su manuscritu de su 1631 de Giuanne Frantziscu Carmona "Alabanças de los Santos de Sardeña", cun intro sa "Passiòn de Christo Nuestro Señor", una rapresentatzione sagrada, e "Alabança de San Gorge”, una creze de cuntrastu brullanu; siat su manuscritu de su 1688 de Antoni Maria de Istertzili, "Libro de comedias", cun una tetralogia de rapresentatziones sagradas; siat, in fines, su poema dramàticu de su 1648 de Antoni Sortes "Relacion verdadera". Su teatru de sos Gesuitas cumpletat su panorama, unu teatru chi fiat comente a un'aina didàtica atziva, cunditzionada dae su bisòngiu de sa "propagatio fidei".
© 2018  Regione Autonoma della Sardegna