Sardegna Cultura
Logo Regione Autonoma della Sardegna

Su Noighentos

Campagna di Perfugas in una fotografia di Vittorio Sella, 1915-17
Campagna di Perfugas in una fotografia di Vittorio Sella, 1915-17
Su primu Noighentos
A printzìpios de su '900 sa Sardigna, mescamente in sas zonas de intro, s'ammostraiat – a manera sustantziale - galu ìnnida in sas usàntzias, in sas traditziones, in sos costùmenes e in sa limba, totu piessignos chi oramai e in totue sa modernidade aiat atamanadu o burradu. Sende chi fiat istada assolada, custu aiat comente alindadu su desvilupu e sa crèschida in setores medas, ma aiat finas permissu de remonire ischemas antigòrios e primitivos, cajone de s'ammaju mannu pro istudiosos e biagiadores.
A printzìpios de su Noighentos, Max Leopold Wagner fiat istadu unu de sos primos istudiosos a lòmpere in s'ìsula pro nd'istudiare sa limba e sa cultura. Paris cun sas ainas suas non fiat ausente cudda fotogràfica, cun sa cale aiat documentadu trastos de traballu, tipologias de domos, guturinos e panoramas de sas biddas.
Intre su 1905 e su 1917 Bitòriu Sella, fundadore paris cun àteros de una de sas siendas sardas prus primorosas chi produiat binu, aiat fotografadu sas fases diferentes de comente si pastinaiant sas bìngias de su de S'Alighera e aiat compudadu s'ìsula in vetura, tirende fotografias a tretos dèchidos, a sas festas de sas biddas e a momentos de vida fitiana.
Pagu tempus a pustis Bitòriu Alinari, cun professionalidade estremada, aiat contivigiadu chentinas de imagines diferentes ue si bidiant paesàgios, tretos de biddas, ruinas archeològicas, òperas de arte.
Intre su 1916 e su 1926 sa revista americana "National Geographic" aiat publicadu tres artìculos chi pertocaiant a sa Sardigna, illustrados a prou cun sas immàgines de Adams, Wright e Pellerano.
Ferri, Leporati e Pes, sos casteddajos, a prus chi pro sa documentatzione bundante de sos istabilimentos mineràrios de Igrèsias e de su fràigu de Carbònia e Arborea, tocat de los ammentare fintzas e mescamente, pro sa filera pretziada de immàgines de creze etnogràfica.
In su 1927 fiat bènnidu in s'isula August Sander, su tedescu, a su tempus impitzadu a documentare sos tipos diversos de s'òmine. Pro more suo tenimus una filera de retratos, fotografias de architetura e de panoramas galanos e dèchidos.
A sa fine de sos annos trinta Giusepe Pagano, s'architetu, aiat fotografadu sas architeturas tìpicas de su Sulcis e su desvilupu edilìtziu a s'avanguàrdia de su tzentru mineràriu de Carbònia.

Su segundu NoighentosA pustis de sa segunda gherra mondiale essint a campu mudòngios mannos e fungudos de sas dinàmicas culturales e artìsticas chi aiant pertocadu fintzas sas fotografias: fiant nàschidas sas primas agentzias fotogiornalìsticas, pro su prus ligadas a s'illustratzione de sos giornales, e si fiat afortiada sa figura de su fotoreporter.
In sos primos annos chimbanta sa Sardigna est su logu seberadu dae sos reporter natzionales e internatzionales prus famados, su primu de totus Patellani, chi dat cara a temàticas de importu in cuddos annos comente su banditismu e sos protzedimentos pro modernizare sa vida e s'opera de s'òmine, compidados finas dae sos fotografos de s'agentzia Magnum Photos Bischof, Seymour, Taconis e, printzipiende sos annos Sessanta, Cartier Bresson e Barbey.
In su matessi tempus, cudda "Indagine su Orgosolo" nòdida, de s'antropòlogu sitzilianu Cagneta, faghet lòmpere in Sardigna Volta, Pinna, e sos americanos De Martiis e Machlin e Klein. Tema primàrgiu de sos reportage issoro est su banditismu chi in cuddos tempos aiat insambentadu sas biddas prus iscrobosas de sa Barbàgia.
Custos sunt sos temas primàrgios de sos primos reportages de Franco Pinna, fatos in sa terra sua etotu. De importu finas cuddos subra su ritu de s'àrgia, de su mundu mineràriu e prus a tardu subra sas rivendicatziones sindacales de sos pastores.
Est semper de cuddos annos s'òpera de documentatzione subra sas launeddas, atesa dae s'etnomusicòlogu danesu Weis bentzon. Un'impèllida forte l'aiat àpida finas sa filera de sa documentatzione a tema turìsticu, ligadu a sas guidas illustradas ; protagonistas de primore sos fotografos Stefani (dislindadu pro òperas de giudu mannu finas in su de Igrèsias e in Barbàgia), Ciganovic e Pfältzer, sa tedesca.
De Biasi est s'àteru reporter mannu chi, in sa metade de sos annos Chimbanta, còmpidat e firmat in s'obietivu suo s'aspetu prus lichitu de una sotziedade galu ìnnida in totu e chi sugugiaiat interessu, suspende•nde però finas sos primos sinnos de comente fiat mudende.
In sos deghènnios imbenientes paritzos nùmenes, de sos prus primorosos de sa fotografia italiana e internatzionale, s'intrèverant in terra sarda: Roiter, Bavagnoli, Berengo Gardin, Scianna e Koudelka.

© 2018  Regione Autonoma della Sardegna